L'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando analitza la vida i obra de la mallorquina Pilar Montaner

L’artista mallorquina Pilar Montaner Maturana serà objecte d’una presentació i anàlisi de la seva vida i la seva obra a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, el dia 21 de març del 2018 a les 18.30 h. . Durant una sessió oberta a càrrec de la directora d’Es Baluard, Nekane Aramburu i de la néta de l’artista, Elvira Sureda ens aproximarem a aquesta figura poc coneguda de l’art i la cultura donant lloc a un debat en el qual així mateix participaran Maria José Magaña, presidenta de MAV, Mujeres en las Artes Visuales. La sessió serà introduïda per Jordi Teixidor, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El museu Es Baluard compte en la seva col·lecció permanent obres de Montaner, com ara Esperant els nuvis (c.1910) i L’espanyola (1920). Pilar Montaner (Palma de Mallorca, 1878 – Valldemossa, 1961) va ser una dona avançada al seu temps vinculada a la burgesia intel·lectual, fet que li va permetre fer una obra independent i relacionar-se amb intel·lectuals de l’època residents o visitants de Mallorca com Rubén Dario i Miguel de Unamuno. Nascuda en el si d’una família noble i acomodada, el seu pare la va enviar a l’internat de Nostra Senyora de Loreto a Madrid, on va rebre les seves primeres lliçons de dibuix i pintura. De tornada a Mallorca, Pilar es va casar en 1896 amb Joan Sureda Bimet, jove advocat i intel·lectual que acabaria convertint-se en un dels mecenes més generosos del país. Va recolzar la seva dona a la carrera artística i va contractar els serveis de dos pintors molt coneguts a Mallorca: Antoni Ribas Oliver i Ricardo Anckerman. D’aquesta època són quadres com ara els retrats Madò Calafata (1899) i el paisatge Tramuntana (1899). Continuaria la seva formació entre 1901 i 1904 amb Joaquín Sorolla a Madrid, on estudi amb el mestre valencià. El 1906, Montaner manté una llarga estada a Madrid acompanyada del seu amic, el pintor Antoni Gelabert a fi d’ampliar els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts, visitar museus i participar en l’Exposició de Belles Arts. A partir de 1915, la pintura de Pilar Montaner donaria un nou gir. A aquesta etapa (1913-1922) pertany la sèrie de grans olis amb les oliveres mallorquines com a tema central. Pilar Montaner va dur a terme nombroses exposicions al llarg de la seva vida, i va rebre premis i reconeixement, però només de forma ocasional decidir vendre els seus quadres. El 2012, el cineasta Luis Ortas va recollir la vida de l’artista en el documental “La pintora sense rostre” (Cinètica).