Carlos Pazos presenta la instal·lació "Out of Limbo" a Arts Santa Mònica

Des del 15 de febrer i fins al 3 d'abril, Carlos Pazos presenta Out of Limbo a Arts Santa Mònica de Barcelona, instal·lació inclosa en l'exposició Del Vell al Nou/Del Nou al Vell comissariada per Fina Duran. Carlos Pazos explica així la seva instal·lació: "Plovia a bots i barrals. Els visitants però, vàren aguantar estoïcament sota la pluja per a poder visitar aquella mena de “Pazoslandia” en què es va convertir la planta baixa del Centre. En aquella instalació em plantejava, en cinc peces climàtiques, algunes de les qüestions que llavors m’assetjaven: l’enyorança de Peter Pan i el rebuitg a abandonar la infantesa, la vida com a viatge intentant observar-la desde la barra d’un bar solitari, la música que mai deixava de sonar envoltant el pou del que mai aconseguia sortir, la quimera de l’amor perfecte i la impotent contemplació de la decadència provocada per l’imparable pas del temps. Vint-i-cinc anys després, caigut d’aquells llimbs, m’enfronto a la sortida per la porta del darrera. No he merescut la ficció del lloc assignat als justos i sembla que no he d’aconseguir guanyar l’accés a l’encara més inabastable ficció del paradís. Vagabondejo per un passadís, el que queda d’un deteriorat i abandonat yellow brick road*, un camí encara practicable a peu, al llarg del qual m’acompanyen inútils pertanyences i un paisatge que resulta familiar. En aquest comiat, burleta i desesperançat, l’inconscient només pot dir “¡Aburrido!, ¡Muy aburrido!”. Fi de trajecte. Out of Limbo és un espai d’anti-realitat, una escenografia construida pel deliri d’un somni febril. L’he posat en peu en clau poètico-gamberra, mai panfletària, marcat per certa ambigüetat moral, que representa per a mi una llibertat imprescindible i irrenunciable i amb el “tallant” rebel que permet llegir-lo en “premier degré” o en el mirall, Es a dir, tot pot ser el que és, el que sembla o la seva ombra. Cinc dècades llargues de rock & roll mantenen les emocions. No invento res. Ho trobo o ho robo tot al carrer, en els llibres, en el cinema, en les arts en general i en els trastos, objectes i imatges que evoquen situacions. El sexe, a certes edats i amb la il.lusòria sensació de estar de volta de tot, es converteix en quelcom de gairebé grotesc, tant vist en perspectiva heroica, com si ho fem en la més prosaica de salvador d’avorriments futurs. Aquí, em serveix com a pretexte per acariciar regions més pregones que les reconegudes per la inteligència, per fer algunes anotaciones absurdes en direcció a la sortida d’aquesta gàbia conscient. D’aquí que els graus d’escriptura dels graffiti lluminosos que trobem pel cami vagin des del primitivisme del títol d’una película prono-grindhouse, a la picada d’ullet a revistes militants de “gènere” o al estrambot d’una afirmació científico-realista. No oblidem que l’ostra és un bivalve, tot sexe, que el pot alternar vàries vegades en la seva vida. Provocar de manera desinvolta sense obviar la possibilitat d’ésser desagradable. Humor irreverent que prescindeix de la bona voluntat, aquest estri amb el què alguns artistes benintencionatsco- responen a les exigències de contrabadistes pidolaires; és a dir, de polítics. La incorrecció com a revenja i alleujament, inoperants certament, però consol temporal de l’estretor moral timorata". Foto Víctor Pérez Ballestero.