L'IVAM reuneix més d'un centenar d'obres de l'artista rus Ródtxenko

L'IVAM Institut Valencià d'Art Modern, carrer Guillem de Castro 118 de València, presenta del 13 de març al 26 d'agost a la Galeria 3 IVAM Centre Julio González l'exposició Cas d'estudi. Ródtxenko comissariada per Joan Ramon Escrivà. La mostra analitza les radicals aportacions de l'artista rus Alexander Ródtxenko (Sant Petersburg, 1881 - Moscou, 1956) al món de la fotografia i el disseny gràfic a partir de 1921, quan abraça la causa del constructivisme i el productivisme. La mostra, que s'exhibeix a la galeria 3 de l'IVAM del 13 de març al 26 d'agost, reuneix una selecció de més de 100 obres, entre les quals s'inclouen llibres, fotos i revistes de l'època, procedents de la Col·lecció de l'IVAM , de la Biblioteca del Mncars i un important préstec de l'Arxiu Lafuente de Santander. De forma paral·lela, per tal de contextualitzar i enriquir la lectura de les aportacions d'Alexander Ródtxenko a l'àmbit del disseny de publicacions, l'exposició es complementa amb una altra mostra documental de petit format a la Sala de la Biblioteca de l'IVAM. Aquesta mostra, titulada Un futur en construcció. El llibre soviètic a l'IVAM, presenta una selecció de cinquanta joies del disseny del llibre constructivista de la col·lecció del museu d'artistes com El Lisitzki, Gustav Klucis, els germans Vladimir i Georgij Stenberg, Kazimir Malèvitx, Solomon Telingater, i en la qual es presta una atenció especial als dissenys realitzats per dones artistes, clau en el desenvolupament de l'avantguarda soviètica, com Natalia Goncharova, Varvara Stepanova, Natàlia Pinus, Valentina Kulagina o Liubov Popova. L'exposició Cas d'estudi. Ródtxenko inclou algunes fites del disseny del llibre d'avantguarda com el llibre Pro ecte, un poema de Mayakovsky per al qual Ródtxenko va dissenyar la seva portada, així com un conjunt de fotomuntatges per al seu interior. Aquest llibre es va convertir en el primer llibre de poesia de la història il·lustrat amb la tècnica del fotomuntatge. La mostra també presta atenció a l'important paper que va exercir Ródtxenko a la revista LEF, ja que no només va ser l'encarregat de compilar fotografies per il·lustrar els articles sobre cinema, literatura i art d'avantguarda, sinó que també va ser el responsable de solucionar tots els assumptes tècnics que es requerien per a la producció de cada exemplar. Però la seva contribució principal a la revista va ser el disseny de les seves portades. En aquests treballs l'artista impulsaria l'aplicació dels principis del constructivisme a la realització de publicacions. En la primera etapa de la revista LEF, Ródtxenko recorreria a la tècnica del fotomuntatge per travar en algunes portades un assemblatge d'imatges extretes de diverses revistes populars de l'època amb un marcat sentit crític i humorístic. Abans de convertir-se en un dels grans mestres de l'avantguarda fotogràfica soviètica, Ródtxenko va començar els seus primers experiments amb la càmera com un aficionat. Va ser l'any 1924 quan va adquirir el seu primer equip mogut per la necessitat d'optimitzar els seus recursos en la realització dels seus fotomuntatges. Era obvi que Ródtxenko era, a més, plenament conscient de l'enorme potencial que tenia la fotografia, com així quedava manifest en les pàgines de Kinó-fot o la revista LEF en què col·laborava. Ródtxenko iniciarà un trajecte amb la fotografia que el portarà, en molt poc temps, a convertir-se en un dels mestres soviètics del medi. Això no hagués estat possible sense el seu sòlid bagatge com a líder de l'abstracció durant la dècada dels deu. Les seves investigacions espacials prèvies li permetrien ara descobrir i capturar amb la càmera les arestes més insospitades de la vida: els edificis, els patis, els carrers de Moscou, les cares de la gent ... Les seves famoses fotografies en escorç -tan admirades avui- venien a traspassar a l'àmbit de la imatge fotogràfica recursos espacials i compositius que havia explorat durant la seva etapa de pintor i dissenyador de llibres. La fotografia anirà ocupant una parcel·la cada vegada més gran de la seva activitat professional. El 1925 començarà a publicar els seus primers reportatges en revistes com Ogoniok (Petit foc) o Tridtsat Dnei (Trenta dies). Els seus conegudes imatges d'edificis en picat i contrapicat que va realitzar aquest mateix any al carrer Miastnitskaya, comencen a ser admirades i publicades en els circuits de l'avantguarda, i molts fotògrafs joves com Boris Ignatovich, Langman o Debábov imiten el seu estil. L'exposició també analitza els exemplars que Ródtxenko i la seva dona, l'artista Varvara Stepànova, van dissenyar per a la revista propagandística URSS en construcció, impulsada per Stalin durant els anys 30 per donar a conèixer al món els èxits dels plans quinquennals afavorits pel dictador. Durant aquesta època Ródtxenko havia fet evolucionar la seva fotografia a un desenvolupament conceptual que s'apropava cada vegada més el seu treball a la pràctica de la fotografia documental i al fotoreportatge, en un context polític en què el règim soviètic havia decidit perseguir els representants de l'avantguarda i convertir el realisme socialista en l'estil oficial. Els exemplars que Ródtxenko i Varvara Stepànova van dissenyar per a URSS en construcció i per a un altre tipus d'encàrrecs oficials (com la realització del llibre dedicat a la joventut oa l'aviació soviètiques per a la fira de Nova York de 1939), reflecteixen el pols entre la pervivència de els recursos de composició propis de l'avantguarda constructiva dels anys vint, i la necessitat de convertir la imatge fotogràfica impresa en un component fonamental de les estratègies propagandístiques de generació de veracitat per part del règim estalinista. A la imatge,Ródtxenko, "Revista URSS en contrucción" (detall), 1935. Col. del IVAM