La Fundació Juan March presenta "El principi Àsia. Xina, el Japó i l'Índia..."

La Fundació Juan March presenta l'exposició El principi Àsia. Xina, el Japó i l'Índia i l'art contemporani a Espanya (1957- 2017) que es podrà visita del 8 de març al 24 de juny del 2018. Aquesta exposició vol fer visible la influència d'aquestes tres cultures en l'art de la segona meitat del segle XX al nostre país, un aspecte tan present en l'obra dels artistes d'aquest moment com poc explorat encara. El seu títol pren prestada l'accepció que en química s'empra del terme "principi", segons la qual un element actiu, en solitari o juntament amb d'altres, "reacciona" al barrejar o fer-se soluble i produeix formes, colors i estructures noves i molt diferents entre si. La mostra és el resultat d'un projecte d'investigació curatorial, titulat "Àsia i l'art contemporani a Espanya", iniciat per la Fundació Juan March, que reuneix diverses iniciatives i activitats que seran recollides en un portal digital creat a l'efecte i amb ocasió de l'exposició. L'inici d'aquest projecte expositiu es va produir en 2013, quan la Fundació va començar amb les indagacions prèvies per concebre i produir una mostra sobre el japonisme internacional, una idea que vam decidir abandonar a la vista, sobretot, que era pràcticament impossible reunir els préstecs internacionals necessaris per a dur a terme una exposició d'aquestes característiques. No obstant això, en l'ambient d'aquestes primeres indagacions va sorgir una pregunta: ¿s'ha dedicat algun projecte general a rastrejar la influència del Japó -aviat se li unirien la Xina i l'Índia- en l'art contemporani fet a casa nostra? La resposta a aquesta pregunta era -fins ara- un sorprenent no: sorprenent a la vista de l'òbvia presència d'aquestes cultures en l'obra de bona part dels integrants de les últimes generacions d'artistes. Així que la idea de posar en marxa un projecte expositiu i d'investigació al voltant de la influència d'Àsia en l'art contemporani espanyol es va convertir primer en la possibilitat real de donar a conèixer una mica evident -però no exposat- i anys després en una realitat . La mostra se centra fonamentalment en el marc cronològic existent entre la generació abstracta espanyola dels anys cinquanta i l'obra dels artistes nascuts al voltant de mitjans dels anys seixanta, moment en què es crea el Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca ( 1966). Hi ha, però, exemples d'influència anteriors, com el ceramista Josep Llorens Artigas, que des dels anys vint va començar a treballar en obres d'enorme senzillesa, o de Joan Miró, que, a partir de mitjans dels anys quaranta va treballar, precisament amb Llorens Artigas, en peces que conjuminaven ceràmica i pintura. · L'exposició, al costat de la pintura, l'escultura, l'obra gràfica i el dibuix, dóna cabuda a la instal·lació, la fotografia, els nous comportaments artístics i l'art conceptual. Les més de tres-centes peces asiàtiques i occidentals es presenten de manera conjunta, com dos mons que comparteixen l'espai i el temps de l'exposició.