Exposicions
Plàstic Murs exposa "Do not Have a Hashtag Yet" amb Emak, Miedo12 i Pro176.
bonart
valència - 05/03/18
Del 9 de març al 27 d'abril Plàstic Murs del carrer Dènia, 45 de València presenta Do not Have a Hashtag Yet amb Emak, Miedo12 i Pro176. La inauguració tindrà lloc el dia 9 de març a les 19.30 h.
El galerista Sidney Janis de Nova York va promoure l'exposició Post Graffiti el desembre del 1983. La seva selecció va mostrar el treball de Keith Haring, Jean Michel Basquiat, i Kenny Scharf enfront del de Crash, Futura 2000, Lady Pink i Ramellzee, entre d'altres. Aquella no va ser la primera, ni l'última, exhibició que va alterar el context i el significat de les peces de graffiti, per traslladar-les des del carrer a l'interior d'una galeria d'art, i enfrontar-les igualment al que pintat al taller. De forma premonitòria el títol definia un temps ja passat, per l'aparent superació dels mètodes de la old school; alguns van pensar que marcava un final, per falta de relleu, de la generació pionera.
Res va ser definitiu ni terminal. El moviment no ha pogut aturar-se i ha configurat la imatge de la ciutat globalitzada: el mateix es retroalimenta amb nous practicants, renovant el seu escenari gairebé cada dos lustres. A més, tot i les eines digitals i les xarxes socials, encara perdura la transmissió manual de l'experiència vicària, el pas del mestre a l'aprenent.
Van passar dècades i el 2013 es va fundar la Galeria Plastic Murs, que ja ens ha assenyalat alguna pista sobre la relació apuntada: l'exposició Llocs Comuns (2017) i la present Do not have a hashtag usuaris. Les dues fan veure i entendre l'art contemporani des d'una altra perspectiva, inclusiva, amb les pràctiques artístiques del carrer. Apuntem l'irònic del títol "el no tenir has-htag yet": aquesta no és una preocupació per a aquests artistes, poden etiquetar-vostès si ho necessiten. A part del que matisable de les traduccions a l'espanyol de Street Art, Graffiti, Urban Art ... hi ha un cert rebuig a ser encasellat sota aquestes tipologies. La mostra és una rica trobada, aposta sense batalla entre els estils de Pro176, Miedo12 i Emak, que transiten amb desimboltura pels murs i l'estudi, entre la peça clàssica de graffiti hip hop i el dibuix geomètric, a mà alçada, més delicat i dinàmic.
La pintura mural plana i bidimensional de Pro176 (París, 1976) posseeix tres gruixudes branques ben arrelades: apadrinat per Seen, sintetitza la influència del godfather of graffiti del Bronx, i reconeix el seu deute amb els recursos gràfics de Jack Kirby, pare dels superherois de l'editorial Marvel. Un altre sòlid punt de suport original és el genuí grafiti parisenc dels anys noranta. Igualment és un dels primers membres del reconegut col·lectiu Ultra Boyz International.
Emak (Barcelona, 1980) és tècnica i mestratge, és bon fer, sap combinar l'esmalt en aerosol amb la pintura acrílica i les brotxes, construint plans en moviment, formes fugades i colors inversemblants d'arriscat equilibri. Podríem etiquetar el seu treball com a pintura mural urbana, neobarroca?, que reflecteix la tradició del grafiti de lletres europeu, brillant i rotund, amb totes les variacions inimaginables de les seves quatre lletres. Imaginació incansable.
Miedo12 (València, 1971) està actiu al carrer des de 1998, un respecte guanyat a pols. És escriptor de graffiti i il·lustrador professional. Igual que els seus companys també escriu (i traça, superb) el dibuix del seu nom. El seu wild style i paleta de colors saturada és inconfusible; com a expert tipògraf destaquen les seves lletres per sobre del ninot, la part figurativa que escorta a la peça clàssica. Miedo 12 és igual d'efectiu en resoldre sobre persianes metàl·liques, tàpies de solars en l'obra gràfica d'estudi i en els murals decoratius d'interiors. Sempre ha format part de la crew italiana BN, 21 anys al peu del canó, i els seus treballs es poden veure repartits entre Espanya, Itàlia, Mèxic o Guinea.
Et poden
Interessar
...
