El Petit Museu del Úter de Fatima Mazmouz es mostra a Twin Gallery

.Twin Gallery, Carrer Sant Hermenegild 28 de Madrid, presenta del 15 de març al 21 d'abril de 2018 l'exposició individual de Fatima Mazmouz Hystera - Petit Museu del Úter. Com una extensió del seu interès per reescriure la història i les relacions de dominació que l'han construït, l'artista escull el concepte de 'Museu' per mostrar l'evolució de les ruptures tant individuals com culturals, socials i polítiques que aquesta història ha ocasionat. A través del patrimoni immaterial, que és el pensament humà i el seu context l'artista farà palpable aquestes diferents representacions de ruptures a través del territori simbòlic de l'úter. En llatí, el terme 'hystera' significa matriu, i el substantiu grec 'uotea' tradueix la paraula matriu per vísceres i úter. A partir d'una investigació etimològica de la paraula úter, l'artista estableix el vincle entre el simbolisme íntim de l'úter, la histèria i les seves projeccions sobre l'espai públic i fins i tot polític. Per definició, l'úter és el lloc on es produeix la identitat. En un procés que comença des de l'esfera privada, des del més íntim fins arribar a les branques més altes de la política, l'artista elabora un pensament de la histèria que qüestiona el nucli de la nostra societat. L'exposició presenta aquí els múltiples usos simbòlics de l'úter, sinònim dels diferents casos d'alteració d'identitat provocats pel capitalisme i els seus múltiples maneres d'explotació, que crida Histèria mitjançant Conversions, Fòbies, Ceguesa, Trastorns de la parla i Trastorns de la personalitat. La conversió representa la primera part de la histèria, que és la de l'explotació en el període colonial on França i els Estats Units creen cultures l'interès és modificar l'ànima local i les identitats. La identitat cultural es construeix així a nivell polític partint de la colonització. Amb el treball 'Els úters del meu pare', la repetició geomètrica de l'úter forma una matriu, un mosaic d'estètica semblant a l'art àrab musulmà amb el qual oposar resistència des de la cultura indígena. Entorn de la qüestió sobre la immigració, l'úter pren aquí el valor simbòlic de ser terra de conquesta i asil, i assenyala el problema de les fronteres, gairebé impossible de creuar encara avui. L'espai de l'immigrant es redueix a una representació governada gairebé exclusivament pel signe de l'exclusió. Una altra forma d'explotació relega la immigració a situacions d'extrema supervivència i, en el millor dels casos, integració abortiva, és a dir, els fills d'immigrants continuen patint discriminació pels seus trets. Un altre cas d'explotació causat pel sistema capitalista es basa en contractar úters en base a un valor d'hegemonia econòmica sobre la dona subrogada el ventre es lloga per donar a llum a un fill per a una altra família. La balança de poder entre una mare occidental i la subrogada no permet a aquesta última tenir un equilibri just en les relacions que s'estableixin i que la protegeixin tant ètica com legalment. Quan el cos de les dones, i els seus úters, es converteixen a través de la violació en una arma de guerra i en un símbol de victòria. El capitalisme dóna lloc als imperialismes i a sistemes de dominació i relacions de poder extremes, especialment mitjançant la violació, sempre present en les guerres. Les violacions són actes bàrbars que avui continuen reproduint i proliferen a l'Àfrica, Àsia, i es multipliquen sent cada vegada més terrorífics. Inspirant-se en les variacions del capitalisme, l'artista les representa com malformacions del coll uterí, de manera que l'úter es converteix simbòlicament en una arma de guerra, d'explotació del cos en la seva paroxisme. Finalment, Fatima Mazmouz és part del corrent de pensament del 'transhumanisme' que, amb la creació d'úters artificials, posa fi a un determinat model d'explotació erigit per l'home i el sistema capitalista permetent imaginar una nova manera de percebre l'explotació, sense esmentar les moltes reflexions sobre la identitat i les seves alteracions. A la imatge, "A corps rompu", Fatima Mazmouz, 2015.