"Feminicidis" de Laia Abril a Homesession

L’espaci independent Homesession presenta l'obra inèdita de l’artista Laia Abril que conceptualitza i visualitza a través d’una instal·lació els feminicidis. Aquest projecte inèdit de l’artista Laia Abril (Barcelona 1986) és una reflexió sobre el genocidi femení en el món. Cada peça es centrarà en un any, un país i el nombre de víctimes. El conjunt representarà un monument a totes les dones eliminades pel simple fet de ser això: dones. La primera instal·lació d’aquesta obra en curs és la que ara presenta Homesession en el seu espai expositiu. Feminicides forma part del projecte a llarg termini “A History of Misogyny”, de Laia Abril. Es tracta d’una investigació visual i conceptual realitzada a través de comparacions històriques i contemporànies sobre la present història de la misogínia. Al voltant de 66.000 dones i nenes són assassinades de manera violenta cada any al món. “Feminicidi” es defineix generalment com l'assassinat d'una dona pel fet de ser dona. Una de les formes més comunes d’aquests crims és el “feminicidi íntim”, és a dir, a mans de les parelles (marit, ex-marit, nuvi, ex-nuvi), que suma el 35% dels “feminicidis totals”. Ara, en 2018, l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol ha declarat que estendrà el concepte de violència de gènere a “qualsevol forma de violència contra la dona pel simple fet de ser-ho”. D’aquesta manera, s'amplia la comptabilització de totes les víctimes per violència masclista en les seves estadístiques, i no només les assassinades per parelles o exparelles, com passava fins ara. Aquest nou càlcul podria arribar a doblar les xifres oficials a Espanya, que sumen més de 900 dones en els últims 15 anys. Sota el títol 2017SPA, aquesta primera peça de la instal·lació representa a les dones que hem perdut a Espanya en 2017. Obre una porta a la reflexió, alhora que ret homenatge a les víctimes. En tractar temes relacionats amb la sexualitat, el cos, la psicologia i els drets de les dones, Laia Abril treu a la superfície imatges invisibles d’allò que resulta incòmode. Així, les contextualitza i les compara amb la nostra present història, de manera que no caiguin en l’oblit.