Any d'homenatge al pintor Alfred Figueras

Assumpta Sala escriu sobre l'Any pintor Alfred Figueras a Sant Fruitós de Bages: "El poble de Sant Fruitós de Bages dedica aquest any 2018, a un dels artistes més il·lustres que ha tingut, el pintor Alfred Figueras Sanmartí, amb motiu de la celebració del 120è aniversari del seu naixement. Volem donar a conèixer la seva figura i el seu llegat més enllà de les nostres fronteres, perquè Figueras va ser un viatger nat que portà al cor, el nom i l’esperit de la nostra terra, i l’escampà per Europa, Àsia i Àfrica. Per tot això, al llarg d’aquest any, es realitzaran diverses activitats per grans i petits, exposicions i actes culturals dedicats a l’obra i figura d’aquest artista. Com a punt de sortida s’ha creat el calendari de l’any pintor Alfred Figueras 2018, s’han realitzat xerrades en les festes més importants de Sant Fruitós de Bages: la Festa Major d’Hivern i la popular Festa de l’Arròs. Al mateix temps s’ha dut a terme una Exposició de pintures i gravats per tal que el públic pugui copsar des de la pintura original, la tendresa i la tècnica de l’obra de l’artista. La seva biografia és intensa i la seva obra molt extensa. Va néixer el número 87 del carrer Padró de Sant Fruitós de Bages l’any 1898. Quan tenia 14 anys es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Ja de ben jove decideix que es vol dedicar a l’art, és per això, que l’any 1917 entra a estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja sota el mestratge de Francesc Labarta, Destinat a ser comerciant, esdevingué pintor. El 1917, gràcies a l’Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, tant ell com molts companys d’estudis, descobriren l’impressionisme i el cezannisme com a alternatives a l’academicisme dominant. Determinat a convertir-se en un gran pintor, es trasllada a l’epicentre del moviment artístic del moment, a París. És on coneix i admira de prop l’obra de mestres postimpressionistes com Cézanne, Van Gogh i Gauguin. En Figueras es va sentir totalment identificat en l’obra de Paul Cézanne. Tanmateix de Matisse i dels fauves, va aprendre el valor de la línia i l’autonomia del color. El seu cercle d’amistats s’amplia i es relaciona amb Picasso, Miró, Clarà i Pruna entre altres artistes catalans instal·lats a la capital francesa. Com a conseqüència de la dictadura militar de Primo de Rivera, el pintor junt amb l’escultor i amic Rafael Tona es veuen forçats a exiliar-se a Alger, ciutat colonial on foren ben rebuts com a exiliats polítics i on fundaren l’Acadèmia Arts. A Alger es va relacionar amb els escriptors Gabriel Audisio i Albert Camus, i també amb l’arquitecte Le Corbusier, el qual va dissenyar la seva casa del Bosquet, al seu Sant Fruitós de Bages natal. Amb la proclamació de la Segona República (1931), el pintor retorna a Catalunya i es construeix la casa del Bosquet segons el disseny de Le Corbusier. Tot i això, amb l’esperit viatger, l’Alfred Figueras va alternar periòdicament estades a Mallorca, Eivissa, París, la Provença i Algèria. La guerra i postguerra va ser un període molt dur per Figueras, home lliberal amb fortes conviccions catalanistes, es  reclogué al seu poble natal. La producció artística  es veié molt afectada en haver de compaginar la pintura amb el treball de les terres de la seva propietat. Haurem d’esperar el 1944 per celebrar el seu reeiximent, que és quan es traslladà a Barcelona i tornà a pintar, exposar i viatjar. El 1947 va anar a Alger a crear uns gravats que titulà “Images d’Alger” amb textos d’André Gide. El Govern Francès el condecorà amb les Palmes Acadèmiques i el Govern Xerifià el convidà a fer una estada al Marroc. Hem de dir que Alger formà part de la seva vida, motiu pel qual hi mantingué el contacte fins que va esclatar la revolució algeriana. Etern viatger es desplaçà per diversos indrets de Catalunya, principalment al Mediterrà a la Costa Brava, sobretot a Cadaqués on hi va fer diverses estades, i també Llançà. Reproduïm en aquesta revista unes pintures d’amdós pobles. El quadre Cadaqués va obtenir el premi Martí Alsina, l’any 1970, en la fotografia veiem l’artista en el moment de recollir el premi.  Tanmateix viatjà per l’Estat Espanyol, i va fer estades a Grècia, Tailàndia i l’Índia, on d’arreu plasmà els seus paisatges. Va ser un dels pintors de la prestigiosa galeria d’art Sala Parés de Barcelona, on es van celebrar exposicions seves els anys 1970, 1973 i 1977. Va pintar fins a l’últim alè. Morí a Barcelona el 1980 i descansa al Cementiri de Sant Fruitós de Bages Hem de dir que la pintura d’en Figueras es caracteritza per ser consistent, directa i objectiva. Aquesta objectivitat ve donada principalment per la seva voluntat d’expressar allò que és essencial en els objectes, allò que n’és valor estructural. En aquest sentit es  mantingué sempre fidel a les lliçons del seu mestre Paul Cézanne.  Els colors característics del pintor són els bruns tirant a roigs,  la variada gamma de terres i l’harmonia de verds profunds. Tot aquest conjunt d’elements, fan que la pintura d’Alfred Figueras esdevingui  una obra sòlida,  personalíssima i inconfusible". A la imatge, a dalt, Cadaqués. A sota, Llancà i Alfred Figueras.