El 14e Festival Internacional de Patchwork de Sitges

Les màquines de cosir de les fàbriques de sabates o aquelles Singer a pedals, que eren la joia de la corona dels quartos de reixa sitgetans, han tingut el seu particular "revival" encarnat en el Festival Internacional de Patchwork. I ja són 14 les edicions celebrades durant el mes de març a la vila de Sitges, convertida en Meca de les labors manuals i dels treballs de cosir trossets de roba estampada amb dissenys virolats i pedaços sargits amb un art cada cop més alambinat. Enguany l'envelat on es concentren els estands de la gran fira comercial és d'unes dimensions gegantines (2.400 m²), ubicat a la mateixa sorra de la platja de la Fragata ben a la vora del penyal on s'alça l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, la coneguda com a Punta de Sitges, amb la façana color rosa i els dos campanars que formen la postal emblemàtica i típica, de la que fou porta d'entrada del Modernisme. És precisament aquest moviment artístic de començaments de segle XX el tema que ha estat escollit per l'Associació Espanyola de Patchwork (AEP), organitzadora del festival, per motivar i donar arguments pel concurs i les exposicions que s'ofereixen al Centre Cultural Miramar, molt a prop del Cau Ferrat bressol del Modernisme català i estudi de Santiago Rusiñol, summe sacerdot de l'art que tingué en Antoni Gaudí el seu arquitecte més original. Els dos artistes més pintorescos i bohemis, Rusiñol i Ramon Casas dels quals Ramon Cuello en va fer les escultures que s'erigeixen al bell mig del passeig de la Ribera envolats per les palmeres que donen un toc tropical a la vella Subur, han estat disfressats amb davantals i venes liles als ulls. També ha estat tunejada la sirena de Pere Jou i la veremadora de Cuello amb sostenidors i motius al·lusius a la diada reivindicativa de la igualtat de dones i homes. El Patchwork amb la seva filosofia humil de reciclatge, treball curós, planificació acurada i resultat espectacular ha quallat en milers d'afeccionades que a poc a poc s'han convertit en expertes en la matèria, seguidores de les grans artistes del didal i l'agulla que exposen a diversos espais públics i privats. Els moderns Qulis a l'antic escorxador de Sitges, Centre Cultural Joan Maragall; Quilis de llegenda al Casino Prado Suburense; Juana Castanyeda a la capella de les arts de la Fundació Ave Maria; Elaine Quehl a l'Espai Cultural Pere Stämpfli, seu del GES (Grup de'Estudis Sitgetans ) i a l'Estudi Vidal el grup Ten to Twelve. A més els salons de l'Hotel Calípolis mostren els tapissos (Quilis) de Caoghagan, Junkop Yoshikawa durant els quatre dies en què Sitges s'omple d'un tipus molt concret de senyores, modistes, embastadores, patronistes, talleristes, cursillistes en definitiva admiradores del treball laboriós i de les filigranes realitzades amb màquines de cosir, puntada a puntada fins a l'obra d'art tèxtil que es reconeix en els premis que poden arribar a aconseguir en aquests salons sitgetans. Un altre envelat acull aquest any els majoristes de teles estampades, només per als professionals, demostrant que la fira internacional de Patchwork Sitges 2018 ha entrat en les agendes dels grans productors. Noms com Bernina, Gütterman, Patch-Fil d'Or , Singer, Viking, Pfaff, Brother fa anys que van apostar per Sitges. Imma Ferreró és la directora d'aquest Gran Festival Internacional de Patchwork a Sitges, la líder d'un equip admirable.