'Mecànica interna' de Tania Font a Can Mario

Des del 25 de juliol es pot visitar l'exposició de Tania Font "Mecànica Interna" a Can Mario de la Fundació Vila Casas de Palafrugell. La mostra, que no es va poder inaugurar oficialment el dia 1 d'agost, es podrà veure fins al 29 de novembre d'enguany. BA.- L'exposició no es va poder inaugurar. TF.- Es va anul·lar l'acte inaugural. Tot i això l'Antoni Vila Casas va venir a veure les exposicions, el vaig acompanyar i vam poder xerrar una estona d'escultura i de la vida. BA.- Ens podries fer "cinc cèntims" del teu historial artístic? Sobre la meva biografia, només resumir-vos que porto gairebé vint anys realitzant projectes escultòrics d'altra gent. He treballat en empreses i he muntat empreses d'escultura i escenografia. Fa només cinc anys que m'he atrevit a tirar endavant la meva trajectòria artística. Era quelcom que sabia que tenia pendent i no em decidia... por a parlar en públic suposo. BA.- Actualment estàs vivint a Palamós? TF.- Vaig decidir començar amb una petita galeria-taller a Palamós, durant dos anys. Alhora vaig fer alguna exposició petita, la de la galeria Patrick Domken a Cadaqués, juntament amb Koyama, i després vaig canviar el taller a Sant Joan de Palamós. Aquest espai encara el conservo, on hi tinc un forn i un tòrcul. Va arribar un moment que necessitava estímuls, i vaig anar a Barcelona. Vaig aterrar a la Nau Bostik un agost. Em van acollir, es van convertir durant gairebé dos anys en una família que estimo. Allà vaig fer l'exposició titulada "l'Inconscient". BA.- Com va anar aquesta exposició? TF.- Va anar molt bé. Vaig poder convidar molta gent, polítics, artistes, col·leccionistes, galeries, amics. Allà parlava de l'estrambotisme, del surrealisme. Altres escultors que van passar per l'escola de Ceràmica com jo, tot i que no vam coincidir, han influenciat les meves passes. Gerard Mas, Efraïm Rodriguez, Samuel Salcedo... Josep Matés, mestre ceramista i amic de la Bisbal, me'ls va presentar i em va despertar les ganes d'investigar per aquest camí. A l'Inconscient, deixava fluir aquestes imatges, expressant l'alegria, els dubtes, les pors... a través del simbolisme i les fusions d'imatges en les escultures. BA.- Ens podries parlar d'aquest teu darrer treball, "Mecànica Interna"... TF- En aquesta exposició, Mecànica Interna, moltes escultures parlen dels processos mentals i sentimentals que no veuen la llum. Allò que no exterioritzem i que circula per dins nostre. Allò que ens fa trencar el cap, el que ens bull per dins, que ens fa treure fum. No parlo d'un tema en concret, sinó del fet de no poder exterioritzar-ho, del silenci que ocasionen les dificultats per comprendre i compartir sentiments. Parlo de quan les sensacions que ens arriben de fora ens desborden internament. BA.-Quina és la peça més representativa d'aquesta exposició? TF.- Hi ha una escultura, l'escultura del temps, que és la que motiva el nom de l'exposició, la més gràfica. Fa més de dos metres, i és un cos de dona translúcid. A dins podem veure com funciona, a l'alçada del pit, un rellotge de pèndol. El pèndol, a sota, va fent irremeiablement el seu camí. Parla sobre la maternitat, sobre la urgència del temps, el rellotge biològic. Dins el cap, a tall de cervell, hi ha un altre rellotge que es pot sentir funcionant a molta velocitat. A les dones ens han convençut de moltes coses, com hem de ser, ens han aconsellat com complir objectius, com realitzar-nos. Discernir i fer compatible tot això amb el fet de ser mare en un temps rècord, que acaba durant la dècada dels quaranta, pot fer que el nostre cervell vagi a moltes revolucions enmig d'un gran silenci col·lectiu. Hi ha molts silencis de les dones que formen aquesta exposició que m'agradaria compartir. BA.- Les teves escultures estan destruïdes, demacrades, destrossades, fan "com mal a la vista"... Ens podries explicar quina és la causa que les presentis d'aquesta forma? TF.- És cert, les escultures estan derruïdes, destrossades. Potser forma part del meu estat físic actual. BA.- Com és que la majoria d'elles estan com "obertes en canal"? TF.- El fet d'obrir les escultures "en canal", com diu meravellosament l'Andrés Hispano, potser es deu a la necessitat d'explicar-me a través d'elles. Davant les dificultats per explicar els sentiments a través de les paraules, l'escultura em sembla un canal planer, lliure de complicacions semàntiques i narratives, em causa menys pudor, em sembla més fàcil comunicar, i més fàcil entendre.