Frankenstein a l’antropocè i el canvi climàtic al CCCB

El CCCB, carrer Montalegre 5,  presenta a l'Espai Raval el 14 de març a les 18.30 la xerrada Frankenstein a l’antropocè. La vigència de la novel·la de Mary Shelley i la seva relació amb el canvi climàtic en el marc de Kosmopolis. Amb motiu del bicentenari de l’obra Frankenstein de Mary Shelley i coincidint amb l’exposició del CCCB Després de la fi del món, els investigadors Dehlia Hannah i Fernando Vidal exploren els vincles del llibre amb les reflexions que acompanyen el concepte d’«antropocè». La novel·la Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Wollstonecraft Shelley, va ser publicada el 1818. Dos-cents anys després, manté una vigència extraordinària i la seva utilització en els debats sobre l’abast i les responsabilitat de la ciència és una constant. Ressona en àmbits que van de la geoenginyeria a les neurotecnologies com a mitjans per afrontar el canvi climàtic o per a concretar idees post humanistes. En aquesta sessió, la investigadora i comissària Dehlia Hannah ens parla del seu projecte «A Year Without a Winter», un projecte que reformula la relació entre clima, crisis i creació. El títol fa referència al 1816, l’any en què Mary Shelley comença a escriure Frankenstein, un any conegut com «l’any sense estiu» com a conseqüència d’una erupció volcànica a Indonèsia que va alterar el clima mundial. D’altra banda, l’historiador de la ciència Fernando Vidal, amb el seu projecte «Frankenstein i la fàbrica d’allò humà», fa una lectura de l’obra dins la història del cinema per intentar esbrinar què ens ensenya la història de Frankenstein sobre la manera com entenem la fàbrica d’allò humà. I ho fa sense perdre de vista que la creació de formes híbrides i noves de vida forma part de l’antropocè, concepte que defineix l’impacte global de les activitats humanes sobre els ecosistemes terrestres. A la imatge, " A Memory, An Ideal, A Proposition", 2017. © Karolina Sobecka