Més de dues-centes obres de Man Ray al Kunstforum

La figura de Man Ray (nascut Emmanuel Radnitzky, Philadelphia 1890) és sempre present als estudis sobre el Dadaisme i el Surrealisme però molt sovint, quan es fa una aproximació monogràfica de l'artista se'l presenta únicament com a fotògraf i retratista.
El Kunstforum de Viena dedica una exposició a Man Ray fins al mes de juny del 2018, amb més de dues-centes peces de l´artista i que vol visualitzar, tal com explica la seva comissària Lisa Ortner-Kreil, la versatilitat de la seva obra que cal veure-la més enllà de la fotografia experimental i el retrat. Man Ray fou, segons les seves paraules, un veritable networker artístic entre Nova York i París i un dels grans catalitzadors de la Modernitat.
Fill de dos immigrants russos arribats als Estats Units, el jove Man Ray es traslladà a Nova York per a estudiar arquitectura. Ben aviat però se´n desdiria dels seus plans per a començar a treballar en una agència publicitària mentre freqüentava galeries, tertúlies i tot el que estava passant en l´ambient artístic de la ciutat. Nova York, vista des de la perspectiva intel·lectual europea, podia semblar llavors una ciutat provinciana, però també una ciutat sense prejudicis on tot semblava possible.
L'exposició del Kunstforum comença presentant els seus primers treballs, encara signats per E. Radnitzky, i que són poc coneguts a Europa. Dibuixos al carbó i pintures de petit format clarament influenciades pel Fauvisme i el Cubisme. Més endavant com a dadaista, Man Ray fa pel·lícules, objectes, collages i, molt especialment experimenta amb les possibilitats plàstiques de la fotografia. Resultat de tot això seran els seus famosos fotogrames, realitzats amb paper fotogràfic exposats a la llum. A l´exposició es presenten molts dels seus fotogrames realitzats conjuntament amb Lee Miller, fotògrafa i model que va ser uns anys companya seva.
Als anys vint Man Ray se'n va a París i molt aviat formarà part del Surrealisme, moviment que ja al moment de néixer, s´anuncia tan escandalós i càustic com el Dadà.
A l'exposició hi trobem moltes de les obres d´aquests períodes com la planxa amb claus (Cadeau 1921/58) –objecte domèstic que l´artista transforma en un estri agressiu de connotacions sàdiques-, el metrònom que marca un temps, -irreversible?- amb la fotografia de l´ull de la seva estimada (Indestructible Object, 1923/65) o la imatge del cos femení com un gran violoncel ( Violon d´Ingres 1924, a partir de la fotografia de la model Kiki de Montparnasse), en totes aquestes imatges es dóna el joc de dobles lectures, jugant amb els conceptes per a elevar el nivell de significats.
Més endavant trobem, aïllada dels objectes citats, la pintura La Fortune, que representa una taula de billar amb les boles disposades per a jugar. Pintada l´any 1938, amb tota Europa amenaçada pels feixismes, la imatge sembla representar l´esdevenir incert del futur més immediat. Pocs anys després Man Ray (que era d´origen jueu), hagué de fugir de la barbàrie europea tornant als Estats Units i instal·lant-se a Hollywood durant uns anys. Tornaria a Europa passada la guerra per passar la resta dels seus dies a París una altra vegada.
L'exposició recull finalment molts dels retrats que Man Ray realitza al llarg de la seva vida- molts dels retrats, encàrrecs de revistes de moda-de pintors, escriptors, gent del món del teatre, de la moda, aristòcrates i gent coneguda: Marcel Duchamp, Pablo Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, Dora Maar, Luis Buñuel, Ernest Hemingway, Antonin Artaud, James Joyce, Coco Chanel (molts d'ells molt recents .... retrats, tots ells, que configuren un sol retrat, el retrat de tota una època.

A la imatge, Man Ray. Noire et Blanche, 1926 (um 1970) Silbergelatineprint. Privatbesitz, Courtesy Galerie 1900-2000, Paris © Man Ray Trust/Bildrecht, Wien, 2017/18