Xavi Bové dirigeix una instal·lació de vídeo-mapping a la façana de l'Ajuntament

L’artista visual Xavi Bové dirigeix “L’Arbre de la Memòria”, una instal·lació de video-mapping, llum i so que es projectarà a la façana de l’Ajuntament de Barcelona el divendres 16, el dissabte 17 i el diumenge 18 de març, coincidint amb el bombardeig de Barcelona per part de l’aviació feixista italiana el 1938. La instal·lació, que es podrà veure cada 15 minuts, s’emmarca dins els actes de commemoració del 80 aniversari del bombardeig de la ciutat organitzats per l’Ajuntament de Barcelona. “L’Arbre de la Memòria” esdevé una imatge de la vida i de la humanitat. En paraules de Xavi Bové, “No he volgut fer una representació del dolor i la destrucció, sinó al contrari, crear una apologia de la pau, i per això la figura de l’arbre, que a diferència de les bombes que cauen del cel al terra, creix de terra cap amunt”. La instal·lació dibuixa un arbre gegantí a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, una figura axial generada a partir de petits traços curts, interromputs, que fan referència al bombardeig discontinu que va ordenar Mussolini i que va sembrar el terror a la població. Cada traç es relaciona sinestèsicament −en un mateix acte perceptiu− amb un fil de veu, subtil, individual, que sumats acaben creant un cor global, un clam de pau i llibertat. L’arbre creix i es ramifica amb branques, fulles i fruits fins a convertir-se en un arbre imponent, i de cada fruit es projecta una potent llum que apunta cap al cel convidant al públic a mirar cap amunt sense por, convertint-se així en un raig de llum que es podrà veure des de tots els punts de la ciutat. El projecte, que és una obra conceptual, utilitza tècniques de vídeo-mapping, però fuig dels efectes típics dels mappings convencionals, creant una impressionant obra que apel·la les emocions dels espectadors. Aquest contingut de vídeo ha estat generat per l’expert estudi de mapping de Barcelona Onionlab. A nivell sonor, la composició de Zinkman està realitzada a partir de veus de dones, homes i nens, explorant-ne els possibles registres però sense text, arribant així al cor dels assistents mitjançant el llenguatge universal, la música. Al llarg de l’obra el so experimenta un creixement d’intensitat, amb un inici de veus nues i un final de gran força rítmica, amb instruments clàssics i elements electrònics. A nivell tècnic, “L’Arbre de la Memòria” està format per 30 focus amb un moviment orgànic sincronitzat amb el moviment de l’arbre projectat en vídeo. Per això, per aquesta ocasió, s’ha dissenyat un complex sistema de control de les imatges i dels llums mòbils. La instal·lació, dirigida per Xavi Bové, està comissariada per la periodista, editora i docent Daniela Aronica, i compta amb la direcció artística de Xavi Bové conjuntament amb Jordi Pont de l’estudi Onionlab. El context històric de “L’Arbre de la Memòria” “Des de les 22.08h del 16 de març de 1938, durant 41 interminables hores, els trimotores de bombardeig es van alternar en el cel de Barcelona deixant anar la seva mortífera càrrega sobre la població inerme. En realitat, l'aviació de Mussolini portava temps atacant de manera indiscriminada nombroses ciutats de la cornisa mediterrània com a mesura de pressió contra l'estratègia dilatòria de Franco en la conducció de la guerra, d'una banda, i com a arma per afeblir la moral de l'enemic "roig", per un altra. La pròpia Barcelona ja havia patit bombardejos i, de fet, el gener havia estat un mes especialment sagnant. Però el que va ocórrer al març va ser diferent. Les incursions s'encadenaven a un ritme fins llavors desconegut i no semblaven tenir fi. Dos dies i dues nits en els quals les alarmes no van parar de sonar. Dos dies i dues nits en els quals el centre demogràfic de la ciutat va estar constantment en el punt de mira dels bombarders. Segons les primeres xifres oficials, la campanya de terror sobre la capital catalana va deixar 551 víctimes mortals i més de 1.151 ferits. Són xifres a la baixa”, escriu la historiadora Daniela Aronica. Fitxa artística Direcció: Xavi Bové Comissariat: Daniela Aronica Direcció artística: Xavi Bové i Jordi Pont (Onionlab) Composició musical: Zinkman Veu en off italiana: Pino Micol Veu en off catalana: Oriol Puig Artistes 3D: Gerard Rubio i Adam Alzina Il·lustració: Carmen Álvarez Programació llums: Santiago Morrison i Jordi Pont Producció tècnica: Marcel Bago Proveïdors tècnics: LightLumina, Block, Events, Mecatubs, EGM Producció executiva: Patrícia Vàzquez Organitza: Comissionat de Programes de Memòria Col·labora: Centro di Studi sul Cinema Italiano (CSCI) - “Imatges per a la Memòria. Iconografia feixista i Guerra Civil Espanyola (2016-2019)”   Biografies de Xavi Bové i Daniela Aronica Xavi Bové (Lleida, 1978) és compositor visual, director artístic i docent. Dirigeix projectes audiovisuals on l'art i la tecnologia es donen la mà, i on la imatge manté una estreta vinculació amb la música. El seu treball es caracteritza per un enfocament sensible a una àmplia gamma de camps; realitzacions de música en directe, visuals en directe, peces de videoart i arts escèniques. En els últims anys s'ha especialitzat en el vídeo-mapping i projectes de llum. Ha dirigit i treballat en diferents projectes a escala internacional i ha participat en diversos festivals arreu del món. Ha estat director artístic del FIMG, Festival Internacional de Mapping de Girona. Dels seus últims treballs destaca el projecte de mapping en temps real amb música clàssica en directe “Moviments Granados” sobre la façana de La Pedrera de Gaudí a Barcelona i “Transfiguració de la Nau”, una instal·lació de llum dins la nau de la Catedral de Girona. Ha estat guardonat recentment amb el Premi Tendències Artista Emergent pel diari El Mundo i Pinzell de Cuixart per la Fundació Cuixart. Daniela Aronica (Pavia, 1962) és periodista, editora i docent a la Universitat de Barcelona, i treballa com a project manager cultural. Ha fundat i dirigeix el Centro di Studi sul Cinema Italiano (Barcelona) i els Quaderni del CSCI, revista anual de cinema italià. Ha organitzat i comissariat múltiples esdeveniments, l’últim és “Imatges per a la Memòria. Iconografia feixista i Guerra Civil Espanyola (2016-2019)”. Entre les seves publicacions destaquen “El neorrealismo italiano“ (2004), “Pedro Almodóvar“ (2007), “La Guerra Civil Española en la propaganda fascista. Noticiarios y documentales italianos“ (1936-1943) (2017) i la coordinació de “El Quijote según Scaparro entre melancolía, soledades y carnaval“ (2014). El 2006 va ser guardonada amb la Onorificenza al Merito della Repubblica Italiana amb el grau de “Cavaliere”.na