Quadern Vermell: Aquí i ara. Mapejant el context

La coincidència en el temps de la 10a Biennal d’Art Leandre Cristòfol al centre d’art La Panera de Lleida, Matèria primera a Fabra i Coats, Centre d’Art Contemporani i les exposicions a ADN Platform, a Sant Cugat, dibuixa un aquí i ara del panorama de la producció artística a Catalunya, com en el seu dia ho van ser exposicions avui considerades històriques, com per exemple Anys 90: distància zero (1994), comissariada per José Luis Brea al Centre d’Art Santa Mònica; Vostè està aquí (2000), comissariada per Chus Martínez i Rosa Ferré a La Virreina, o La qüestió del paradigma. Genealogies de l’emergència en l’art contemporani a Catalunya (2011), comissariada per Manuel Segade a La Panera de Lleida i a la Capella de Barcelona. Matèria primera, a càrrec de David Armengol, David G. Torres i Martí Peran, és un retrobament amb alguns dels treballs més destacats dels últims anys, com ara la Silla Robinson, la transformació d’una taula d’Albers en una cadira, de Rafel G. Bianchi; els Horitzons i cartografies, de Yamandú Canosa; el mur de Mies van der Rohe en versió inflable, de Lúa Coderch, o la videoinstal·lació Il linguaggio del corpo, de Joan Morey, per citar-ne només alguns. La 10a Biennal d’Art Leandre Cristòfol, comissariada per Cèlia del Diego, Oriol Fontdevila i Javier Hontoria, aposta per la hibridació de disciplines amb la incorporació de les performances del ballarí, coreògraf i pedagog Aimar Pérez Galí i de l’editorial independent Cru, que evidencia la importància de les publicacions d’artista com a espais d’independència i experimentació. La biennal també planteja el debat sobre la patrimonialització de les pràctiques que qüestionen els límits materials. Un exemple n’és l’acció d’Anna Dot S’amagaven darrere dels arbres (2016), que s’incorpora a la biennal a través del relat. Anna Dot, amb el seu interès pel llenguatge, i Pep Vidal, des de la seva aproximació científica i la seva investigació dels canvis infinitesimals, protagonitzen també dues de les exposicions d’ADN Platform, l’espai impulsat pel galerista Miquel Àngel Sánchez, que permet als artistes i comissaris definir i desenvolupar projectes i preprojectes amb una llibertat que, sovint, les premisses institucionals no poden oferir. Entre l’aposta pels futuribles de la Biennal Leandre Cristòfol i ADN Platform, i l’inventari dels artistes de mitja marató de Fabra i Coats es poden detectar unes maneres de fer, uns interessos o referents compartits, com són l’èmfasi en els processos i en les pràctiques immaterials, a més del seu possible trasllat a un format expositiu; la mirada posada en el present polític i social; la transformació de les ciutats i de les relacions personals; el text, el relat i el llenguatge; la transdisciplinarietat i la reflexió sobre la mateixa pràctica artística. A la imatge, desena Biennal d'Art Leandre Cristòfol de Lleida.