Armand Cardona Torrandell a La Sala

L'any 1957 Armand Cardona Torrandell sorprèn el seu cercle d'amistats quan decideix dedicar-se a la pintura, sense deixar de banda la literatura en les seves dos vessants la lectura i l'escriptura. Era un lector voraç amb una memòria extraordinària i com escriptor que era va decidir-se per la pintura amb un grafisme punyent, compromès amb els pobres i amb els marginats, amb els deixats de banda així ho podem comprovar en els retaules de les gents que fins al 13 de setembre s'exposen a La Sala, Centre d'Art Contemporani de Vilanova i la Geltrú. Nascut el 30 de novembre de 1928 a la "calle del olvido" del Guinardó, va passar la infantesa a Sant Pau d'Ordal i d'allà anà amb els seus progenitors, mestres nacionals, a Vilanova i la Geltrú, a Baixamar, on creix fins a fer-se un homenot planià, un artista lletraferit. El lapse de la "mili" el porta a València i allà s'interessa per la ceràmica cuita i l'esmalt, alguns exemples dels quals es poden veure en context a l'exposició actual. A València entrà amb contacte amb el grup El Parpalló (Alfaro, Aguilera Cerni, Portoles, Sòria) i en especial amb Manolo Gil i Jacinta Gil, poetessa i pintora valenciana. Les barques són un dels temes o sèries predilectes d'aquest pintor informalista que l'any 1957 s'estrenava a les Galeries Laietanes de la mà de Sebastià Gasch, que va escriure el text del catàleg i l'anomenava colorista enlluernador. En aquell moment les Laietanes estaven sota la direcció artística de Baldomer Xifré Morros (1900-1982), marxant experimentat. "La pintura de Armando Cardona no es un reflejo de la vida. Es la vida misma. Si hay un pintor que merezca el nombre de creador, éste es Armando Cardona" escriu Sebastià Gasch el 1957. Guanyà un del premi de pintura del IV Saló de Jazz de Barcelona, promogut pel Club 49, un festival que unia música, pintura i poesia. L'any 1958 participa a Barcelona a les següents mostres conjuntes: II Saló de Maig, I Saló d'artistes "La Pajarita" a les Galeries Laietanes, "Barcelona vista por sus artistas" i "Exposition Collective" del Cercle Maillol (Institut Francès de Barcelona). A més, participa al Saló d'Art Actual de la Mediterrània a Lleida i a Alacant, i a "Valores Plásticos Actuales 4", a la galeria Quint de Palma de Mallorca. Realitza exposicions al Centre d'Estudis Nord-americans de València i al Cercle Artístic de Tortosa. L'any 1959 participa en el II Saló de Setembre de Sitges i a la conjunta "Valores Plásticos Actuales 10", organitzada pel Moviment Artístic de la Mediterrània, a Màlaga. Fa exposicions a l'Ateneu Barceloní, a l'Ateneo de Santander i a l'Asociación Artística Vizcaína de Bilbao i se celebra l'Exposició antològica al Foment Vilanoví. La Sala Centre d'Art Contemporani ha editat un petit catàleg amb textos de Francesc X. Puig Rovira i també ha gravat un vídeo amb les col·laboracions d'Alex Mitrani que analitza la figura, titulada també Sant Jordi, que remet a la condició humana, a la denúncia de la injustícia i de la repressió col·lectiva així com de l'alienació de l'individu. https://www.facebook.com/lasalavng/videos/704341787014658 Els gats i les màquines (locomotores) componen un univers proper que ens recorda espais com l'estació de Vilanova i la Geltrú amb la seva platja de vies, actualment inclosa en el Museu del Ferrocarril de Catalunya, que celebra els seus trenta anys. I també els gats del port de la ciutat, construït el 1954 i que ha crescut mantenint el moll i la flota pesquera originaris amb ampliacions com el Club Nàutic, recentment remodelat, i l'actual Marina per iots i vaixells de gran eslora gestionada per l'empresa britànica de drassanes Pendennis. L'exposició Armand Cardona Torrandell. Retaules de les gents, vaixells, maquines, gats 1956-1959, comparteix protagonisme amb la mostra Encomana't de festa, que celebra la Festa Major de la ciutat en un format diferent, exposant els elements de bestiari, els gegants i altres entremesos del folklore a més del seguici de l'Imaginari. Fins al 13 de setembre a La Sala de Vilanova i la Geltrú.