"Camp dels Haras, 1939. Fontserè i Clavè a la llum de Martí Vives" al MUME

"Camp dels Haras, 1939. Fontserè i Clavé a la llum de Martí Vives" s'inaugura el Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera el dia 17 de març a les 17 h. Es podrà visitar fins al 2 de setembre del 2018. Carles Fontserè (1916-2007) i Antoni Clavé (1913-2005), dies després del cop d’estat del 18 de juliol de 1936, van esdevenir, en el marc del Sindicat de Dibuixants Professionals, autors d’alguns dels cartells de propaganda política més cèlebres de la Guerra Civil espanyola. D’igual manera que alguns dels seus companys il·lustradors i grafistes com Josep Bartolí, Josep Subirats o Joaquim Martí-Bas, el seu compromís al costat de la causa republicana els va conduir, a la fi de gener de 1939,  vers l’exili. Els Haras, un antic estable de reproducció de cavalls, fou habilitat el 30 de gener de 1939 com a camp de concentració a la perifèria de Perpinyà a fi de reagrupar els milers de refugiats que deambulaven per la capital rossellonesa. Els joves Fontserè i Clavé, un cop travessaren la frontera,  anaren a raure al Camp dels Haras on s’hi trobaven també, entre altres,  el pintor Pedro Flores, l’escultor Josep Viladomat, el dibuixant Ferran Callicó i el crític d’art Joan Merlí. D’aquelles difícils condicions de vida tant Fontserè com Clavé en van deixar constància en diversos dibuixos i pintures; obres que, algunes de les quals, es poden veure en l’exposició que es presenta. Al cap de poques setmanes l’atzar i la solidaritat d’alguns perpinyanesos, com fou el cas del pintor Martí Vivès (1905-1991), van possibilitar que la vida de refugiats de Carles Fontserè i Antoni Clavé fes un tomb remarcable. Martí Vivès, a banda d’artista, també era una persona polititzada, amb un càrrec municipal, que des de 1936 s’havia abocat a l’ajuda de la República espanyola. Aquest fet el va portar a treballar activament en favor dels nombrosos refugiats que hi havia al Rosselló des de la fi de gener de 1939. La topada casual amb un dibuix d’Antoni Clavé a la Galeria Vivant de Perpinyà, que reflectia la duresa de l’internament als Haras, el va deixar enlluernat. Interessat per Antoni Clavé, Martí Vivès va aconseguir treure’l del camp i, a més, també va incloure en l’operació l’amic de Clavé,  el dibuixant Carles Fontserè. Ambdòs, Clavé i Fontserè, el mateix 28 de febrer de 1939, gràcies a l’apadrinament de Vivès, faran la seva primera exposició a la Galeria Vivant. Aquesta breu, però important, vicissitud figura en l’inici d’una exposició que es planteja com una aproximació a l’exili republicà des d’una perspectiva microhistòrica, més íntima i personal i, al mateix temps, el muntatge expositiu es configura com un dispositiu per mostrar –en alguns casos per primera vegada a Catalunya– un ventall important d’obres d’art realitzades justament en les condicions propiciades per l’exili. Documents variats, fotografies, dades biogràfiques i, sobretot, dibuixos i pintures teixeixen un relat exílic en què es reflecteix la complexitat d’un esdeveniment de les dimensions de l’èxode republicà. Lluny de les tòpiques simplicitats de víctimes i herois, l’eix de l’exposició se sosté en el periple vital i artístic dels creadors en un context més que complicat. En primer lloc, es fa referència a les  setmanes d’internament als Haras en el cas de Clavé i Fontserè i, segonament ja afectant tots tres, l’exposició se centra en les situacions derivades de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació alemanya de França. Moment atapeït de restriccions de tota mena i de precarietat que els portarà a terrenys ben diversos. La resistència i la clandestinitat pel que fa a Vivès, i la supervivència i l’aprofitament de les oportunitats que poguessin sorgir en el cas de Clavé i Fontserè. El relat confegit pel comissari de l’exposició, Eric Forcada, vol defugir de simplificacions en relació amb les actituds de les persones en situacions de risc i emergència i, alhora, vol destacar, d’una banda, la rellevància artística d’aquesta primera obra testimonial de Clavé i Fontserè, i, de l’altra, insisteix en la importància dels vincles culturals, lingüístics i socials preexistents a la Guerra Civil entre la Catalunya del Nord i el Principat; clau de volta, d’alguna manera, de la sensibilitat i la solidaritat de Martí Vivès vers la causa republicana. El dissabte 14 d’abril, a les 18:00h, tindrà lloc, a càrrec del comissari de l’exposició, Eric Forcada,  la visita guiada a l’exposició “Camp dels Haras, 1939. Fontserè i Clavé a la llum de Martí Vivès”. Aquesta activitat s’emmarca dins la celebració del Dia Internacional de l’Art, 2018. A les imatges, a dalt, Clavé i Fontserè el març del 1939 a Perpinyà; a sota, dibuix de Fontserè del camp de concentració; Clavé, la galerista Marie Martin i Fontserè a Perpinyà, març del 1939. Fons Carles Fontserè, Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.