Fina Miralles, impulsora del land art i el body art, Premi Nacional de Cultura

Catorze, el Centre de Titelles de Lleida, Josep Anton Codina, la Fundació Festa Major de Gràcia, la Fundació Pau Casals, Hausson, Fina Miralles, Jordi Pàmias, Valentí Puig i Albert Vidal reben la màxima distinció catalana en l'àmbit cultural, els Premis Nacionals de Cultura. Entre els guardonats hi ha Fina Miralles (Sabadell, 1950). L'any 1972 es llicencia en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i fa la primera exposició personal a la llibreria Plató de Barcelona. De 1973 a 1978 la seva obra s'orienta vers la pràctica conceptual. Els diferents treballs són exposats a la Sala Vinçon de Barcelona, (1973/74) i la Sala Tres de Sabadell (1975/76). Aquests mateixos anys forma part del col·lectiu d'artistes de la Galeria "G" i també de l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró. El 1977 és convidada a la Biennal de París, Estrasburg i Niça, i el 1978 a la de Venècia. Després de la mort de la mare, comença un pelegrinatge que la porta a Sud-amèrica, França i altres països. Tornant de Sud-amèrica l'any 1984, inicia l'obra pictòrica sobre el paisatge i el retrat a la recerca de l'essencial, oberta al sentiment, a les emocions i a l'espiritualitat. Memorial, 1996, és la culminació del seu treball en el buit i el resultat del seu pensament i les seves vivències. De 1984 a 1994 viu a París i Normandia, i de tornada a Catalunya fa donació de tota la seva obra i arxius al Museu d'Art de Sabadell i fixa la seva residència a Cadaqués, on viu actualment. L'obra realitzada al llarg d'aquest 45 anys està expressada en diferents llenguatges: escriptura, muntatge, acció, dibuix, pintura i vídeo. En l'actualitat forma part dels col·lectius Corpologia, La Muga Caula, Ocells al cap i S'aranella comunitat creativa, dedicats a les pràctiques performatives i a l'art de l'acció. Artista conceptual que va introduir als anys setanta les accions a la natura, va impulsar el land art i el body art al nostre país des d'un punt de vista de gènere i va relacionar la cultura popular del Costumari català amb les arts plàstiques. El seu pas a la pintura durant els anys vuitanta la va dur a participar d'una manera destacada en els nous corrents europeus de retorn a aquesta disciplina. La seva obra i els seus escrits són reivindicats per les noves generacions, que hi veuen un model i una actitud a seguir en la creació artística. A la imatge, foto de família de David Ruano amb els guardonats dels Premis Nacionals de Cultura 2018 i els membres del plenari del CoNCA.