Plecs i replecs, Juan Carlos Nadal a la Galeria Aural

La Galeria Aural, carrer Labradores 17 d'Alacant, presenta del 17 de març al 19 d'abril la segona exposició individual de l'artista Juan Carlos Nadal a la galeria. Noir Serpentin recull el seu últim projecte constituït fonamentalment per pintura i escultura. "El Barroc no remet a una essència, sinó més aviat a una funció operatòria, a un tret. no cessa de fer plecs. ... Però ell corba i recurva els plecs, els porta fins a l'infinit, plec sobre plec, plec segons plec. " va dir Gilles Deleuze. Dansa de teles que es pleguen i despleguen seguint un ritme hipnotitzant. Una ballarina, oculta sota un ampli vestit de seda, realitza gestos enèrgics ajudant-se de vares de bambú que perllonguen els seus braços, en una coreografia de moviments elegants i fluids que evoquen formes de la natura. L'exposició Noir Serpentin de Juan Carlos Nadal part de la fascinació de l'artista per la "danse serpentine" de Loïe Fuller, una escena de menys d'un minut de durada, filmada pels germans Lumière el 1896. Pionera de la dansa moderna, Loïe Fuller combinava en les seves performances moviment i projeccions de llum, creant composicions gairebé orgàniques a partir de plecs de seda que flotaven sinuosament en un espai indefinit. NOIR serpentí fa referència a aquests plecs i corbes, que també trobem com a element creatiu recurrent en l'obra del'artista i que, en l'exposició, adquireixen protagonisme a través del color negre. El treball de Juan Carlos Nadal gira al voltant dels processos creatius i les relacions entre matèria i moviment. En les seves obres, el artista experimenta amb diferents materials i els sotmet a un rigorós procés de transformació, gairebé performatiu, en el qual fusiona experiència i intuïció, control i laissez faire, concentració i catarsi. Aquest procés ve guiat per dues formes gestuals fonamentals: el gir i el plec, moviments elementals que trobem a la natura i que l'artista aplica amb extrema precisió tant en pintura com en escultura. A Noir Serpentin l'espai està dominat pel grafit negre, que es plega i desplega sobre la tela fins assolir els seus propis límits físics, sobrepassant per un instant la bidimensionalitat del marc que el limita. Escultures metàl·liques, plecs que cobren autonomia i exhibeixen la seva dicotomia daurada i gris com a metàfora de la unitat de contraris que formen el món dinàmic, completen el conjunt de l'exposició. La teoria del plec de Gilles Deleuze, com a tret significatiu d'un barroc transhistòric, adquireix sentit i forma a l'obra més recent de l'artista. Corbes i contracorbes gestuals, plecs orgànics en negre, daurat i gris, remeten a les formes fractals essencials de la natura i al motor fonamental que les anima, diluint les distàncies, apropant els pols oposats i multiplicant les ombres. El plec actua no només com a principi estètic basat en el dinamisme i la polisèmia, sinó també com a metàfora epistemològica que pretén explicar la complexitat del món, de la matèria i dels seus ritmes. Plecs que es multipliquen à l'infini, que s'expandeixen i retrocedeixen seguint un principi actiu demiúrgic, plecs que transcendeixen el món de les idees i es materialitzen en pintura, en escultura, en vida. Noir Serpentin presenta l'obra més coherent, múltiple i dinàmica de Juan Carlos Nadal, la seva obra més barroca. A la imatge, obra de Juan Carlos Nadal.