Les històries sense nostalgia de Beatriz González al Palau de Velázquez

El Palau de Velázquez, Parc del Retiro de Madrid, presenta del 22 de març al 2 de setembre una mostra individual dedicada a Beatriz González. L'obra de Beatriz González (Bucaramanga, 1938), considerada una de les figures més influents de l'escena artística colombiana, ocupa un lloc únic dins de la història de l'art llatinoamericà, no només com a pionera de l'art pop, sinó també, i gairebé sense proposar-s'ho, com una incisiva i lúcida cronista de la història recent de Colòmbia. Partint de la cita anònima "l'art compte el que la història no pot explicar", que com ens explica la mateixa artista sol utilitzar molt sovint, l'obra de González s'articula al voltant de la qüestió de la memòria. Però no recorre a la memòria com una coartada nostàlgica, tot el contrari, el seu treball està estretament lligat al present. La seva obra s'inspira en els mitjans de masses que posa en diàleg amb les narratives populars i la pintura formal; o s'apropia de fotografies reproduïdes en premsa per reinterpretar mitjançant el dibuix, la pintura, la gràfica i l'escultura. A més de la seva dilatada carrera artística, González ha desenvolupat en paral·lel una important tasca tant curatorial com d'índole teòrica i pedagògica. A través dels projectes expositius i d'investigació que ha impulsat en institucions com el Museu Nacional de Colòmbia, la Biblioteca Luis Angel Arango o el Museu d'Art Modern de Bogotà, on va ser nomenava a mitjan 1970 directora del departament d'educació, ha exercit una notable influència en un gran nombre d'artistes, crítics i curadors colombians, fent-los prendre consciència de la necessitat de concebre el museu i l'exposició com un espai de transmissió de coneixement (no com un mer lloc d'exhibició), i de veure al públic com un interlocutor actiu amb què cal establir un diàleg el més directe i obert possible. Aquesta mostra, comissariada per María Inés Rodríguez i coorganitzada amb el CAPC musée d'art contemporain de Bordeaux i el KW Institute for Contemporary Art de Berlín, presenta una selecció aproximada de 150 obres, que recullen els gairebé seixanta anys de trajectòria d'aquesta artista. Entre les exposicions més recents de Beatriz González -a més de la seva presència en la passada documenta 14, en 2017- es troben: Beatriz González. La Comèdia i la tragèdia. Retrospectiva 1948-2010, Museu d'art Modern de Medellín (Medellín, 2011-2012); Empatia, Cases Riegner (Bogotà, 2012); Artevida, Museu d'Art Moderna do Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, 2014); 8 Biennal de Berlín (Berlín, 2014); Transmissions: Art in Eastern Europe and Latin America, 1960-1980, MoMA (Nova York, 2015); The World Goes Pop, Tate Modern (Londres, 2015); Tot sobre la taula, Cases Riegner (Bogotà, 2015); El Museu que vindrà (The Coming Museum), Fòrum Eugénio d'Almeida (Évora, 2015) i El segon original, Museu La Tertúlia (Cali, 2016). A la imatge, Beatriz González, "Zócalo de la comèdia", 1983. Serigrafia sobre paper i tela. Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid