"On anam?" a Es Baluard

Aquesta mostra, que es pot veure fins l'1 d'abril a Es Baluard, forma part d'una trilogia d'exposicions d'assaig que giren entorn del context d'una Mediterrània immersa en contradiccions individuals i col·lectives sense resoldre: transformacions polítiques i socials que representen un canvi de signe global i qüestionen la idea de frontera, i que alteren els models d'identitat i gestió dels conflictes d'un present continu marcat per la migració i la diàspora. Creadors i pensadors diversos han abordat aquests temes, avui amb caràcter obert, en la història de l'art contemporani amb un prisma més encriptat. El 2015 va ser «La Mer au Milieu de Terres // Mare Medi Terraneum», exposició comissariada per Cécile Bourne-Farrell; l'any següent, «Waste Lands», a càrrec de Pietat Solans, i aquest any 2017 hem presentat el projecte desenvolupat per la curadora Sonia Becce, que ha vehiculat, a partir d'obres amb un marcat caràcter conceptual, noves significacions i interrogants sobre els desplaçaments. Becce, gran coneixedora de l'obra de Félix González-Torres, les propostes del qual van influir diverses generacions d'artistes, ha investigat aquestes qüestions per donar lloc al dispositiu expositiu presentat amb el títol «On anam?». Text de la curadora Sonia Becce Es pot pensar en l'ésser humà com a "subjecte de fronteres", que des del seu naixement es veu impulsat a travessar-les per gust, empès per la força de la naturalesa o apressat per situacions diverses. El naixement és el gran acte inaugural que traspassa la barrera física i simbòlica entre la dependència i l'autosuficiència, acte pel qual s'abandona l'estabilitat d'un ambient homeostàtic pels avatars d'un món que té de tot, excepte equilibri. Més endavant a la vida, es traspassa incessantment un altre límit, una vegada i una altra: el de la llar. La porta que s'obre i es tanca darrere seu deixa enrere l'univers personal, la seguretat de les coses pròpies, d'allò familiar, allò privat, per donar lloc a la impredictible trobada amb altres persones, amb altres mons, amb allò polític i amb allò públic. La frase «On anam?» podria referir-se a la pregunta que, com a ciutadans, repetim davant del desassossec provocat per les decisions polítiques que ens afecten o, també podria ser, que alarmats per la urgent catàstrofe climàtica de la qual som responsables evidents, ens interroguem desolats pel futur planetari, o bé podríem imaginar que la pregunta és la que es fa un individu, un grup reunit per l'atzar o una família, quan comencen a concebre la fuga, la fugida, la sortida dels seus llocs de pertinença, urgits per conflictes bèl·lics, violència social, malestar econòmic o a la recerca d'un destí millor. Fa molt de temps que el món assisteix a moviments migratoris entre països en els quals la vida val poc o gens, cap a altres en què almenys es pot imaginar que l'existència té algun grau de dignitat. Els intents desesperats d'abastar altres territoris, de creuar aquest límit imaginari que ha imposat la geopolítica, provoca milers i milers de morts, un escenari d'espant al qual s'assisteix quotidianament des de les costes segures dels països del primer món. Els treballs que conformen l'exhibició s'ocupen de qüestionar la identitat i els mètodes de reconeixement de l'individu, interroguen l'abast de la pàtria i l'estat com a custodis de les llibertats personals, indaguen en documents ficcionals o reals com a testimonis de guerres en diferents latituds o testimonien el trànsit migrant en solitari o en grups, com a eina d'autoconeixement o com a taula de salvació. Aquesta mostra planteja una conversa polifònica entre vídeos, instal·lacions, fotografies i documents, que pertanyen a artistes de procedències molt diverses. Félix González-Torres (Guaimaro, Cuba 1957 – Miami, 1996), Carmela Gross (São Paulo, 1946), Paulo Nazareth (Governador Valadares, Brasil, 1977), Núria Güell (Vidreres, Girona, 1981) i Walid Raad -The Atlas Group (Chbanieh, Líban, 1967), activen un diàleg imaginari i convoquen el discerniment de les raons per les quals els individus es traslladen, lluiten o ho arrisquen tot, fins i tot la seva vida i la dels éssers estimats, per ideals, fatalitats o simplement per desesperació.