Primera individual de Michele Spanghero a Alberta Pane Gallery

Alberta Pane Gallery, carrer de Montmorency 47 de París, presenta a partir del 24 de març Blank, la primera exposició individual de l'artista italià Michele Spanghero en el seu espai parisenc. Michele Spanghero és un artista multidisciplinari, llicenciat en literatura moderna amb especialització en dramatúrgia; també és músic, treballa amb música electrònica i experimental. La seva pràctica artística abasta des de la instal·lació sonora, fins a l'escultura i la fotografia. Conegut per les seves escultures sonores que reprodueixen enregistraments sonors d'espais buits, l'artista sovint s'associa amb la disciplina de Sound Art. L'exposició parisenca Blank pretén ressaltar el fort vincle conceptual i semàntic entre el so, l'espai i el buit -que es materialitza en les escultures sonores de Spanghero- i entre l'espai, el blanc i l'arquitectura, que extrapola formes minimalistes i gairebé ideals que li permeten crear imatges que evoquen dibuix abstracte i pintura. L'enfocament metodològic sempre és el mateix: l'artista tracta de procedir per resta, en el sentit matemàtic del terme, extrapolar una forma visible i transformar-la, com en la sèrie de fotografies exposades a l'exposició o fent audible el inaudible, com en el cas de la instal·lació "Vol.". Aquesta última és una instal·lació acústica que explora les característiques arquitectòniques de l'espai de la galeria a través de l'acústica. Una sèrie de micròfons, modificats per emetre so, es relacionen amb un altaveu dodecaedre que difon uniformement el so en totes direccions. Això crea un sistema capaç d'emetre les freqüències ressonants registrades a l'espai de la galeria d'acord amb el mètode desenvolupat per Alvin Lucier, un dels principals compositors del minimalisme nord-americà. Per tant, és qüestió d'escoltar poèticament la veu de la galeria, a partir d'ones sonores que d'altra manera serien imperceptibles. Aquesta instal·lació s'uneix a "Estudis sobre la densitat del blanc", una sèrie de fotografies iniciades el 2010 i que encara estan en curs. Dintre d'aquestes nombroses fotografies - preses en diferents espais d'exposició arreu del món, així com a l'interior del recinte parisenc d'Alberta Pane - l'artista juga amb contrastos i variacions lleugeres de detalls arquitectònics per transposar aquells elements d'arquitectura modernista peculiar del cub blanc cap a l'abstracció. Mitjançant la modificació de la nostra percepció d'aquests elements, l'artista ens permet descobrir imatges completament extrapolades del seu context, carregades de buit però paradoxalment molt densos, que es disposen a les parets de la galeria amb un ritme gairebé sintàctic i segons les associacions, que ens permeten mostrar curioses similituds entre els diferents espais expositius dels quals van néixer. Les obres de Michele Spanghero, tant la instal·lació sonora com les fotografies, revelen imatges i sons preexistents, que evoquen el concepte d'imatge de Gilles Deleuze: l'ull de l'artista i les seves poètiques actuen com a pantalla translúcida de Deuleuze. A la imatge, instal·lació de Michele Spanghero a Alberta Pane Gallery.