El Centre Botín de Santander, Moll d'Albareda s / n als Jardins de Pereda, obrirà el proper 20 de març les seves portes a una mostra única i antològica, que exhibirà els principals treballs escultòrics de Joan Miró i la seva original procés creatiu, allunyat dels cànons tradicionals. Aquesta exposició, reunirà per primera vegada més d'un centenar d'escultures de tots els períodes artístics de Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983), a més de dibuixos, esbossos preparatoris dels seus treballs, fotografies de l'artista, vídeos en què es pot contemplar el seu procés a la fosa i els objectes amb què creava les seves obres, gran part d'ells inèdits, reunits per primera vegada i restaurats expressament per a aquesta exposició.L'acoblament de materials recollits pel mateix Joan Miró en els seus passejos pel camp i la transformació d'objectes quotidians en peces artístiques, són els senyals d'identitat del treball escultòric de l'artista, per a qui la llibertat i la poesia van ser l'essència de totes les seves creacions. "Em sento atret per una força magnètica cap a un objecte, sense premeditació alguna; després em sento atret per un altre objecte que en veure lligat al primer produeix un xoc poètic, passant abans per aquest amor a plàstic, físic, que fa que la poesia et commogui realment i sense el qual no seria eficaç ... ", explicava Joan Miró que fa a el seu procés creatiu.
Concebuda únicament i exclusivament per al Centre Botín, 'Joan Miró: Escultures 1928-1982' es podrà gaudir en el nou centre d'art de la Fundació Botín, a Santander, del 20 de març al 2 de setembre de 2018. Una exposició que compta amb la generosa col·laboració de l'Obra Social "la Caixa".
Aquesta exposició antològica constitueix una fita en l'acostament a la figura de Miró en relació a l'escultura. Així, per primera vegada s'aprecia el treball creatiu de l'artista, mostrant els objectes originals i els diversos materials que utilitzava en les seves creacions; el seu treball en les diferents foses; els projectes per a monuments; seves idees plasmades en esbossos i la seva selecció de materials, fins a l'última transformació en la peça buscada.
Comissariada per Mª José Salazar, membre de la Comissió Assessora d'Arts Plàstiques de la Fundació Botín i experta en l'obra de Miró, i Joan Punyet Miró, nét de l'artista i cap visible de la Successió Miró, la selecció d'obres abasta des de la primera peça, creada el 1928, fins a l'última, datada el 1982. Així mateix, estan representats tots els materials amb els quals va treballar l'artista: ferro, bronze, fusta, pintura, fibres de vidre, poliuretà o resines sintètiques. S'inclou també una selecció de la col·lecció privada de petits i curiosos objectes que el propi Miró atresorava a les prestatgeries de la seva biblioteca, la qual ha cedit generosament la seva família i que és, en certa manera, el fonament del seu món escultòric. Segons el mateix artista, "Vull fer escultures enormes. Em preparo amuntegant coses al meu estudi ". I certament, l'artista "crea amb ells un món fantasmagòric, irònic i lúdic, i pot semblar fins i tot que l'escultura està formada per una conjunció inversemblant d'objectes, obtinguts a l'atzar; però res més lluny de la realitat. Miró intuïa i buscava les formes ", afirma María José Salazar.
La majoria de les peces provenen de la col·lecció privada de la família de Miró, de la Fundació Miró de Barcelona i de la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, a més d'obres cedides per institucions internacionals, entre les quals destaquen el Museum of Modern Art de Nova York, The Pierre and Tana Matisse Foundation de Nova York, la Fondation Maeght de Saint-Paul-de -Vence i la Galerie Lelong de París; així com el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, la Fundació "La Caixa" o el Govern de les Illes Balears.
L'exposició s'ha disposat, considerant la cronologia, en cinc espais. En línies generals, es pot afirmar que 'Joan Miro: Escultures 1928-1982' exhibirà una selecció dels seus millors construccions, ensamblatges, escultures monumentals, així com imatges diverses del seu procés creador preses per grans fotògrafs com Joaquim Gomis, Josep Planas Montanyà o Francesc Català-Roca; d'esbossos que ens remeten a la seva constant entrega i recerca de les formes i, especialment, dels materials originals amb què concep les peces en la solitud del seu estudi.
Aquesta mostra inclourà peces significatives com Danseuse Espagnole (1928), que és el seu primer treball en la recerca d'una tercera dimensió, o la construcció Painting -Object (1931). També destaquen obres que l'artista anomena Femme, amb les quals crea els seus primers bronzes en 1949 o que reprèn un any més tard, barrejant os, pedra i ferro. Les seves escultures pintades de 1967, com Femme et oiseau, Personnage o Jeune fille s'évadant, entre altres treballs; escultures monumentals, com Femme Monument (1970), Personnage i Porte I, ambdues de 1974, L'Oeil attire els diamants (1974), en què reprèn treballs experimentals, o Souvenir de la Tour Eiffel (1977), una escultura de tres metres d'altura concebuda amb objectes acoblats.
Finalment, val la pena esmentar que aquesta exposició comptarà amb una publicació, editada expressament per a aquest fi, que recull textos sobre el procés creador de Miró a càrrec de Mª José Salazar i de Joan Punyet Miró i Emilio Fernández Miró, néts de l'artista que aporten el seu coneixement directe i han participat en l'organització de la mostra, que ve gestant des de fa anys.A més d'una biografia escultòrica, aquest catàleg inclourà per primera vegada la reproducció fotogràfica de totes les obres en exposició, al costat de la catalogació i reproducció d'imatges dels objectes i materials que componen o han servit per a la creació de les obres.
A la imatge, "Joan Miró: Escultures 1928-1982". Vista de sala.