La Diputació edita un llibre sobre el món de l'art i l'escultura a la Catalunya del segle XVIII

El dia 22 de març, a les 19 h, a l'Aula A de la Casa de Cultura de Girona, tindrà lloc la presentació d'un nou volum de la col·lecció «Francesc Eiximenis», realitzat per Francesc Miralpeix i Gabriel Martín, els quals han estat transcrivint i estudiant un manuscrit que recull l'activitat de l'escultor Josep Barnoya entre els anys 1773 i 1816. El llibre, titulat Del taller a l'Escola de Dibuix: Josep Barnoya Viñals i el Llibre de comptes de totas las feynas que tinch ajustadas (1773-1816), correspon al volum número 15 de la col·lecció «Francesc Eiximenis», que edita la Diputació de Girona amb l'objectiu de donar suport a la comunitat investigadora gironina, fomentar la recerca i col·laborar a adquirir més coneixement sobre el territori gironí. L'acte de presentació anirà a càrrec del vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira i Joaquim Nadal. La recerca que han dut a terme Miralpeix i Martín parteix d'una font pràcticament única per a l'estudi de l'escultura catalana de la segona meitat del segle xviii a Catalunya. Els autors expliquen en el pròleg que «en la història de l'art català d'època moderna només hi ha una altra font similar, que és el Llibre de notes, de l'escultor vallenc Lluís Bonifàs. Segons ells mateixos, «són ni més ni menys que quaranta-tres anys (del 1773 al 1816) del dia a dia d'un taller d'escultura perfectament registrats i anotats». Miralpeix i Gabriel ho han transcrit minuciosament, n'han ampliat la recerca documental i han elaborat una intensa tasca de treball de camp per tal d'identificar la producció conservada. A més, el llibre conté un pròleg a càrrec d'Íñigo de Yrizar Velasco, descendent de l'escultor Josep Barnoya, que és qui va facilitar el manuscrit a Miralpeix i Martín per tal que poguessin dur a terme aquest estudi. El resultat de tot aquest estudi, «lluny de ser merament local», tal com diuen, s'ha plantejat «com una anàlisi de cas que ens permet radiografiar la pràctica artística d'un taller d'escultura a l'extraradi dels grans centres d'avantguarda durant el darrer terç del segle xviii a Catalunya, en la transició de la pràctica artesanal a la dinàmica reglada per l'orientació acadèmica». Així, aquest llibre vol ser una contribució més a normalitzar la valoració de la pràctica artística d'una societat que maldava per obrir-se pas cap a la modernitat a través de les escoles i les acadèmies. La transcripció d'aquest manuscrit i la detallada anàlisi de les obres conservades i documentades de l'obrador de Josep Barnoya són el fil d'Ariadna amb el qual els autors conviden el lector a obrir-se pas per les formes canviants de l'art de la segona meitat del segle xviii, des del barroc tardà fins al neoclassicisme.