El Centre Pompidou Màlaga mostra la diversitat de l'obra de Brancusi

El Centre Pompidou Màlaga presenta, del 21 de març al 24 de juny, la mostra Brancusi que aplega tota la diversitat de l'obra de l'artista a través de la selecció d'un centenar de fotografies, negatius i gravacions, així com algunes escultures i dibuixos. La presentació d'aquestes obres, totes elles pertanyents a la col·lecció del Centre Pompidou, s'ha dividit en cinc parts: la figura de Brancusi, el seu taller, el diàleg entre la forma en brut i la forma llisa, l'orgànic i finalment un homenatge a La columna sense fi. D'origen romanès, parisenc d'adopció i nacionalitzat francès al final de la seva vida, Constantin Brancusi (1876, Hobita - 1957, París) destaca com un dels artistes més singulars de la seva generació. Tot i treballar sol, sense assistent, l'artista no es troba aïllat dels creadors de la seva època: quan es muda a París en 1907, es fa íntim amic de personalitats de la talla d'Erik Satie, Marcel Duchamp, Tristan Tzara o del fotògraf Edward Steichen, a més de freqüentar, de manera regular, a les ballarines contemporànies Lizica Codrano o Florence Meyer. Sensible a les arts no occidentals, així com a les arts tradicionals romaneses, l'artista ha anat combinant, sense parar, algunes d'aquestes referències amb l'expressió més moderna de l'escultura. L'obra completa de Brancusi, plena d'aquestes confluències, sorprèn per la seva aparent simplicitat, i és aquí on resideix el misteri, el geni i la modernitat d'aquest artista artesà. Ja en 1914, Brancusi diu que no està satisfet amb les reproduccions fotogràfiques de les seves obres, de manera que decideix ser ell mateix qui prengui les seves pròpies fotografies. En els anys 20, Man Ray ho ajuda a instal·lar una càmera fotogràfica al seu taller i a perfeccionar els seus mètodes de revelat, iniciant també en la tècnica de la filmació. Càmera en mà, Brancusi sempre ha jugat amb les llums i ombres que emergeixen en impactar la llum en les superfícies de les seves obres. Movent-se al voltant de les escultures, grava tots els seus angles, per immortalitzar els "grups mòbils", aquestes efímeres configuracions d'escultures i pedestals al taller. De cada negatiu, Brancusi realitza almenys dos revelats -de vegades fins a una vintena-, amb diferents mides o enquadraments. Moltes de les seves fotografies en realitat són fotogrames que s'obté a partir de la pel·lícula exposada.