El fons documental de Joaquim Jordà dipositat a l'Arxiu Comarcal de la Selva

L'Ajuntament de Santa Coloma ha fet l'acte formal d'entrega i dipòsit definitiu del fons arxivístic i documental del cineasta colomenc Joaquim Jordà (Santa Coloma de Farners, 1935 - Barcelona, 2006), del qual és titular, a l'Arxiu Comarcal de la Selva, en el que ha estat el primer acte públic d'agraïment i reconeixement a la família per la donació feta a la ciutat. El gruix de la documentació, prop de 2.500 documents, prové de l'estudi que Joaquim Jordà tenia al barri del Raval de Barcelona, on estava instal·lat durant els darrers anys de la seva vida professional i acadèmica. El fons ha estat catalogat amb una subvenció de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i ara l'Arxiu Comarcal en garantirà la conservació, l'accés a investigadors i la difusió. Mentrestant, l'Ajuntament de Santa Coloma i l'Arxiu Comarcal n'organitzen una exposició, que s'inaugurarà el proper mes de novembre de 2018, i que mostrarà al públic alguns dels documents més significatius de l'arxiu Jordà. Els fons Jordà documenta la seva activitat professional com a cineasta –principalment com a realitzador i guionista–, com a professor universitari –de l'Escola superior de Sociologia de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra–, i com a traductor –de l'Editorial Anagrama, en la qual va col·laborar amb Jorge Herralde. La majoria dels documents daten entre finals de la dècada dels 70 i l'any de la seva mort, el 2006 i es divideixen en tres àmbits principals: El primer i de major interès el conformen els documents relacionats amb l'activitat professional com a cineasta de Joaquim Jordà. Inclou nombroses versions, anotades i corregides per l'autor, de guions d'algunes de les seves pel·lícules, com ara Un cos al bosc (1996), Mones com la Becky (1999) i Numax presenta (2005); a més de materials de documentació i localització de les pel·lícules, fotografies i diaris de rodatge. Aquest bloc del fons inclou també guions, propis i d'altres, de la sèrie de TVE Turno de oficio"(1986-1987), produïda per B.M.G Films, en la qual Jordà va participar. El fons inclou també documentació relativa a la seva participació en festivals de cinema (programes, acreditacions, etc.), en alguns dels quals fou jurat. El segon àmbit que documenta l'arxiu és el de l'activitat acadèmica de Joaquim Jordà com a professor universitari: havia impartit cursos de postgrau i de llicenciatura de comunicació i cinema. El catàleg del fons inclou en aquest apartat programes d'estudis i, principalment, treballs i guions d'alumnes que mai no va retornar als estudiants. El tercer àmbit que documenta l'arxiu és el purament personal del cineasta. Inclou agendes de telèfons, contractes privats i informes mèdics, entre d'altres, la difusió dels quals està subjecta a les restriccions d'accés a dades sensibles de caràcter personal. Els fons documental Jordà es completa encara amb part de la seva biblioteca personal, que aplega obres d'assaig especialitzades en temes de cinema, de ficció i poesia, un extens catàleg fílmic en cintes de vídeo, de distribució comercial, que el mateix autor havia catalogat; i un important bloc de premsa, revistes i altre material de propaganda política de grups d'esquerra i extrema esquerra, que data dels anys setanta i posteriors, amb els quals l'autor col·laborava o tenia afinitat política. Aquest darrer conjunt inclou publicacions que poden ser d'especial interès per a l'estudi del moviment obrer i social a la Barcelona dels anys 70 i 80 del segle passat. De la documentació de l'arxiu es dedueix que Joaquim Jordà va participar a fundar alguna d'aquestes publicacions. L'arxiu Jordà es pot consultar a l'Arxiu Comarcal de la Selva, on ocupa 6,1 metres lineals i aplega prop de 2.500 documents, el dipòsit, l'inventari i la descripció dels quals són accessibles als investigadors i interessats en l'obra del cineasta. Joaquim Jordà Joaquim Jordà i Català va ser director de cinema, guionista i traductor. Mones com la Becky (1999) i De nens (2003) són els seus últims documentals. El 2005 va reprendre Numax presenta, una pel·lícula que havia fet el 1980 per iniciativa de l'assemblea de treballadors de l'empresa d'electrodomèstics Numax i que 25 anys després, retroba aquells treballadors fora de la fàbrica. Va debutar en la direcció de llargmetratges amb la pel·lícula Día de muertos (1960), juntament amb Julián Marcos. Va ser un dels impulsors del moviment anomenat Escola de Barcelona, que volia superar les barreres de la censura franquista explorant camins alternatius en el cinema per la via de l'experimentació formal, i sovint utilitzant al·lusions polítiques indirectes. Precisament el seu segon llargmetratge, Dante no és únicament sever (1967), fet junt amb el cineasta Jacinto Esteva, es va considerar un film manifest d'aquest moviment. Després de la transició va seguir explorant diversos gèneres i estils, i va passar a filmar sovint en llengua catalana. Destaquen el seu documental Numax presenta (1980), sobre unes reivindicacions obreres; la pel·lícula de cinema negre ambientada al món rural Un cos al bosc (1996); i el documental de creació ubicat en un sanatori mental Mones com la Becky (1999). En les seves darreres pel·lícules recupera el format documental: De nens (2004) sobre l'anomenat cas Raval, Vint anys no són res (2004), que recupera els personatges de Numax presenta i retrata l'evolució que han fet en les seves vides, i Més enllà del mirall (2006), on investiga la malaltia que pateix a partir de diversos testimonis i de la seva pròpia experiència. Cal destacar també la seva obra com a guionista de pel·lícules com El Lute: camina o revienta, El Lute II: mañana seré libre i Carmen, de Vicente Aranda; i Pau i el seu germà, de Marc Recha, entre altres, així com de la minisèrie Andorra, entre el torb i la Gestapo. Després d'un fugaç retorn a la ficció amb Un cos al bosc (1995), Jordà va patir un infart cerebral que li va provocar problemes d'alèxia i agnòsia. Aquesta experiència fonamental el fa tornar a Barcelona –aleshores vivia a Madrid– per participar en el Màster de Documental de la Universitat Pompeu Fabra. Malgrat que les seqüeles de l'ictus filma Mones com la Becky (1999). És el primer d'un conjunt d'extraordinaris films cervell que transiten a l'altra banda del mirall per apropar la mirada del que està fora de la normalitat i mostrar la xarxa teixida pels discursos del poder: psiquiàtric i històric, en aquest cas; judicial, polític i mediàtic en la projecció urbana i social d'aquell univers mental a De nens (2003). En aquests films, Jordà perfecciona les seves eines cinematogràfiques de posada en situació, muntatge significant, reapropiació de la ficció i intervenció personal com a gest polític. La seva darrera obra, Més enllà del mirall (2006), és una afirmació clara de la seva presa de posició i del moviment que defineix tota la seva obra. Com a traductor, Jordà va traduir textos sobretot de l'italià i del francès, gairebé sempre treballant al costat de Jorge Herralde per a l'editorial Anagrama. Va morir el 23 de juny del 2006 a conseqüència d'un càncer de fetge i pàncrees, abans de l'estrena comercial de la seva última pel·lícula. L'any 2000 havia estat guardonat amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2006, dies després de la seva mort, amb el Premi Nacional de Cinematografia, concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.