La Central de Disseny de Matadero Madrid, passeig de la Chopera 14, acull fins el 6 d'abril l'exposició col·lectiva Homenatge a Forges. L'exposició neix, com no podia ser d'altra manera, d'una convocatòria oberta (hagués estat hipòcrita fer-ho de qualsevol altra manera quan es tracta de celebrar l'opinió). Per tant, sorgeix com un petit homenatge a la seva manera de pensar, oberta i inclusiva, en la qual tothom tenia cabuda. Disparitat de missatges, d'elements gràfics, de tècniques (des de fotografia a il·lustració, passant per pintura, disseny digital, ...). Un sol missatge que el mateix Forges va redactar fa anys i que podia funcionar perfectament com el seu epitafi: vivia tan a prop del cel, que al final es va anar a ell.
La importància de Forges no rau en conèixer l'il·lustre personatge que hi ha darrere de la seva afilada ploma. La veritable importància recau sobre el seu llegat, l'opinió com a "arma de construcció massiva". La seva anàlisi i la seva crítica, el seu inconformisme, el seu anhel de consciència col·lectiva i d'humanitat. Forges va abanderar l'opinió del carrer, l'opinió de bar, l'opinió d'alcova. L'opinió directa i sincera, sense embuts ni mitges tintes. Una opinió contra la qual no pot lluitar la més fèrria de les censures. Aquest tipus d'opinió que no et guia cap a una manera de pensar, però que et permet fer-te les preguntes correctes. És el més semblant que hem pogut tenir a un bon professor de matemàtiques, que t'ensenya el camí però no la solució.
Darrere dels seus personatges estem representats tots. Les nostres famílies, els nostres amics, els nostres veïns, els nostres caps o empleats, els nostres polítics i funcionaris, i fins i tot nosaltres en primera persona. Més de 50 anys dedicats a fer-nos pensar, exactament 54. Per cada un d'ells, l'exposició recull un cartell fet per un amic o un admirador; un àvid lector de novel·la gràfica o una persona que bussejava en el seu Twitter tots els matins de camí a la feina per veure la vinyeta del dia. Des il·lustradors professionals fins anònims personatges com el seu arxiconegut "Mariano". Tots han volgut posar el seu granet de sorra en aquest humil homenatge al mestre.
A la imatge, vista de l'exposició.