728x90

Biblioteca

Biblioteca: "Apel·les Fenosa. Entre París i El Vendrell"

Biblioteca: \

Josep Miquel García i Jean-Marie del Moral. Viena Edicions. 160 pàgines.
L’obra de l’escultor Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899-París, 1988) tenia fins ara només dues monografies: la de Raymond Cogniat, del 1969, i la de Jean Leymarie, del 1993. Aquest volum intitulat Apel·les Fenosa. Entre París i el Vendrell és el més ambiciós, en la mesura que constitueix una edició de referència sobre Fenosa des de l’òptica actual. Escrit per Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Apel·les Fenosa, i amb fotografies de Jean-Marie del Moral, el llibre està profusament il·lustrat, amb una selecció de setanta fotografies en blanc i negre, en què apareix Apel·les Fenosa a la Casa del Portal del Pardo del Vendrell, però també a París, al seu taller de Boulevard Saint-Jacques i a la seva residència de la Rue Boissonade. Jean-Marie del Moral retrata Apel·les Fenosa esculpint, o passejant per la natura, o amb racons i detalls dels seus estris i les seves escultures, grans i petites. Jean-Marie del Moral va conèixer Apel·les Fenosa als anys vuitanta i va retratar-lo periòdicament fins a la seva mort.
El text del llibre aproxima Apel·les Fenosa amb una visió original, ressaltant la seva importància a través dels seus col·leccionistes, els seus galeristes i els seus amics, principalment els més destacats poetes del segle XX. El nom d’Apel·les Fenosa està íntimament vinculat a la vila del Vendrell, ja que l’any 1958 l’artista va comprar la casa del Portal del Pardo, seu de l’actual Fundació Fenosa. A partir d’aquell any, Fenosa i la seva esposa estiuejaren al Vendrell, on van muntar un taller al costat del jardí de la casa per dur a terme les seves creacions. Als anys seixanta, Fenosa inicià la creació d’un seguit d’escultures de bronze de petit format molt personals i originals amb la temàtica comuna de la figura femenina: escultures que actualment es poden veure al Museu Deu del Vendrell. El llibre és el volum 39 de la col·lecció Tamarit, coeditada per la Diputació de Tarragona i Viena Edicions. Apel·les Fenosa va deixar una obra de centenars de peces realitzades entre França i Catalunya, va rebre el suport de Picasso, que va promoure la seva primera exposició a París l’any 1924. En l’actitud de Fenosa envers Picasso no hi va haver mai –tot i que li devia tot– submissió, només un profund agraïment i un immens respecte. Fenosa també va inspirar poetes del seu temps, com ara Carles Riba, Josep Carner, Salvador Espriu, Max Jacob o Paul Eluard, entre d’altres. Apel·les Fenosa va ser molt més que l’amant efímer de Coco Chanel. La seva preocupació constant per l’escultura que encara havia de fer el convertia en un artista totalment desinteressat pel mercat i per l’estratègia promocional. El desig de delimitar-lo generacionalment o estilísticament ha sigut la clau que justifica la miopia de la història de l’art del segle XX respecte a aquest artista. Aquesta absència de finesa crítica ha estat salvada només quan crític i historiador han entès la força poètica de la vibració intensa de la seva obra.

JP_Bonart-180x180-Online_SS_Bonart-180x180-Online

Et poden
Interessar
...

banner_aire_bonart_horitzontal