La Galeria Hexagono obre amb una exposició de Dimitris Kechris i Vangelis Georgas

La galeria Hexagono del carrer Aribau, 60 de Barcelona presenta del 5 d’abril fins al 12 de maig la seva exposició inaugural dedicada a les obres dels fotògrafs grecs, de la nova generació, Vangelis Georgas i Dimitris Kechris. El fill conductor dels fotògrafs és una re-definició del “documental personal”, una visió més onírica en el cas de Dimitris Kechris, i una visió de “fotografia documental subjectiva” en la mirada urbana de Vangelis Georgas. Dimitris Kechris Nascut a Atenes en 1986 on viu, llicenciat en física, es va formar en fotografia en l’escola de Belles Arts d’Atenes. D. Kechris és cofundador d’Aldebaran, plataforma digital per la fotografia, i membre del comitè organitzador del festival Photo Med. D. Kechris explica que “La fotografia encarna la meva relació amb la noció de veritat, com també amb la seva construcció (de la veritat)”. Ara mateix, el fotògraf està treballant amb un projecte titulat “Performing Life”, inspirat en la seva metodologia d’eines desenvolupades pels artistes Chris Marker i Allan Sekula. En la sèrie exposada “In Girum Nocte”, amb fotografies preses a Grècia, Itàlia i Turquia, Dimitris Kechris destaca el projecte com un vagar en les zones obscures de l’instint i del pensament, una recerca de la nuesa com estat d’ànim. La sèrie podria ser una “dérive”, estimada tant pels surrealistes com pels situacionistes, que retrata situacions i personatges que semblen abocar-se a la catàstrofe, una metàfora poètica de la profunditat latent en el clima social grec. D. Kechris explica l’intent de fotografiar el cercle viciós ritmat pel dolor i l’amor, induït pels jocs de rol d’emocions, imatges d’una atmosfera que freguen la catàstrofe: “una catàstrofe que sorgeix del plaer distorsionat”. “Un univers on el món sembla abocar-se, perdent-se dins de la nuesa dels paisatges com dels éssers. La recerca de la bellesa és menor (encara que present) de la pèrdua de punts de referència, allà on els jocs de l’amor semblen agrejar-se” Jean Paul Govard Ferret en Cahiers d’art. Vangelis Georgas Nascut en 1980. Té un màster en sociologia i en ciència política. Viu a Londres. “La ciutat era més com un teatre, una sèrie d’escenes on individus podrien desenvolupar la seva màgia distintiva pròpia, mentre que interpreten una multitud de rols. Un laberint, un centre comercial, un teatre, la ciutat és un lloc on els fets i la imaginació han de fusionar-se” David Harvey. En les dues sèries exposades “Lágrimas y desfiles” que ofereix un retrat de la capital grega durant la crisi i les seves seqüeles, y “Leyendas urbanes” Vangelis Georgas ens proposa una mirada tant critica com poètica de la ciutat emblemàtica del que es podria anomenar la “fotografia documental subjectiva”. De la seva sèrie major, encara en curs, “Leyendas urbanes”, V.Georgas escriu: “La meva narrativa fotogràfica és construïda al voltant del contrast entre la gent aïllada en la massa -cosa què he experimentat personalment com un canvi d’ànim en la ciutat, un sentiment generalitzat de depressió, que sembla imminent per la ciutat i la seva població- i llocs on es construeix noves identitats col·lectives. Barrejar els fets i una visió personal, veig el meu treball com una espècie de documental personal explorant el potencial d’imatges aparentment realistes i representatives, que actuen com a metàfores visuals” La inauguració de l'exposició tindrà lloc el dijous, dia 5 d'abril a les 19 h. A les imatges, a dalt, fotografia de Vangelis Georgas i a sota de Dimitris Kechris.