Tatiana Blanqué exposa a la Sala Rusiñol

Del 5 d'abril al 2 de maig la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès presenta "Allò que amaguen els arbres, antropologies naturals". L'exposició s'inaugura el dia 5 d'abril a les 19.30 h. Amb l'inici de la primavera, omplim la Sala Rusiñol dels boscos de Tatiana Blanqué "Allò que amaguen els arbres, antropologies naturals", títol d'aquesta col·lecció on la pintora s'interroga sobre què amaguen els arbres en un exercici que busca anar més enllà de les aparences per a copsar l'essencialitat de la realitat. L'ús de tècniques i materials diversos així com els cilindres que projecten ombres naturals, conformen una mostra amarada de sensibilitat. Tal com ha escrit Josep M. Cadena : "Tatiana Blanqué deixa enrere el soroll eixordador de la ciutat que no concedeix cap respir per a la necessària reflexió que ens pot donar les respostes a les moltes preguntes que ens fem i s'endinsa en els oasis de pau dels paratges naturals on la remor de les fulles no interfereix sinó que bressola els pensaments més profunds. Els arbres estenen el paraigua de les seves branques per a aixoplugar-nos de les moltes inclemències que ens assetgen, i la verticalitat dels seus troncs ens recorden que els nostres orígens s'endinsen en la profunditat de la terra però que els nostres anhels miren freturosos cap al cel. Les escorces tot sovint presenten talls que són com les ferides que ataquen la pell i més endins, però el temps acabarà per aplicar l'ungüent reparador. Els verds, els daurats i els blancs assenyalen el pas de les estacions i el continu recomençar del cicle. La pintora s'interroga sobre què amaguen els arbres en un exercici que busca anar més enllà de les aparences per a copsar l'essencialitat de la realitat. Les seves teles mostren capçades arbrades que s'articulen en magnífiques cúpules arquitectòniques i fulles que es conformen al voltant de tiges que despleguen simetries perfectes, i conviden a meditar sobre la lògica que hi ha al darrer de tot plegat. La natura, que ofereix una autenticitat major que la civilització que és obra de l'ésser humà, és l'espai idoni per a deslliurar-se de la superficialitat i concentrar-se en la transcendentalitat. Tatiana Blanqué, per mitjà d'unes obres serioses i delicades, executades amb ple domini del traç i de la composició colorista, copsa a la perfecció l'ambient de les zones boscoses, de les que ens fa admirar el valor de la bellesa i la virtut de l'equilibri".