L'artista alemanya Sabine Finkenauer a la Galeria Ana Mas

Del 7 d'abril al 18 de maig de 2018, la Galeria Mas Projectes, al carrer Isaac Peral, 7, de L'Hospitalet de Llobregat, acull l'exposició D'una altra manera de l'artista alemanya Sabine Finkenauer. D'entre els artistes pintors instal·lats a Barcelona l'obra dels quals està assolint una certa maduresa i està interessant a la crítica, una de les aparicions recents més detacades és la de l'alemanya Sabine Finkenauer. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Munich, en l'especialitat d'escultura, estudis que perllongà a Carrara gràcies a una beca. El 1990, cercant un nou context cultural i creatiu passà per Barcelona, on s'ha acabat establint. Per a ella, aquest canvi ha coincidit amb una reorientació de la seva obra de l'escultura cap a la pintura. Tot i l'atractiu de la ciutat pels artistes joves de molts països, que té a veure amb un clima cultural favorable, les estructures crítiques i comercials on funciona l'art manquen de solidesa, entre el conservadurisme i una modernitat eficaç i estimulant però limitada a unes express ions concretes: la precarietat porta de vegades a una militància que, per exlusiva, pot ser limitadora. Així, no ha arribat encara del tot la nova onada pictòrica que es comprova Europa del nord i als Estats Units (pensem en noms com Luc Tuymans, Kheit Althoff, Andreas Schulze, Tal R o John Currin). És per això que Finkenauer ha seguit exposant, essencialment, a Alemanya, i només aquest últims anys està adquirint entre nosaltres una presència i una visibilitat majors. Les primeres pintures de Sabine Finkenauer mostraven en un principi una certa influència de Philip Guston, matitzant un possible llast de la tradició expressionista germànica. La figura humana n'era el principal motiu, simplificada i totèmica, submergida en la pinzellada, en la pintura. Buscant a essencialitzar el seu llenguatge, l'artista ha arribat a un estil molt peculiar, entre la voluntat de definir la figura com a representació i com a signe, i l'establiment de models compositius abstractes que posen de manifest criteris merament formals. Per assolir aquest punt primer on es defineix la pintura com a mitjà plàstic autònom i, a la vegada, mitjà d'expressió i representació destinada a fer-nos visible el món, començant per l'imaginari de nosaltres mateixos, Finkenauer recorre, sorprenentment, a una iconografia elemental però allunyada de totat severitat o tragèdia. Els seus arquetips pertanyen a un àmbit híbrid entre el conte, la faula i la quotidianitat més banal. Retroba, també, els motius típics d'una pintura de gènere, quasi de diumenge: les nenes, els gerros amb flors, els jardins. Altres elements, isolats, poden ser més enigmàtics: un pany de paret, una manyopla, una clau... Tots ells són sempre molt a prop del món infantil i, per tant, sentimental, màgic i clos en si mateix. L'obra de Finkenauer té uns fonaments abstractes que són, per definició, de difícil verbalització. Però, de manera simple i eficaç, s'hi produeixen unes al·lusions figuratives que remeten a una llarga tradició simbòlica. Porta una metàfora a l'extrem, a la confusió o a una certa literalitat. Juan Bufill, assenyala que a Nena amb flor, "el dibuix és als marges del quadre i el rostre de la nena és un espai lluminós". Així, podríem concloure que si la metàfora es fa en positiu, de manera explícita, la figuració es contrueix en negatiu.