"Qüestió d'Estat..." de Bruno Arbesú i Toni Amengual a Galeria Cero

La Galeria Cero del carrer Fuenterrabia de Madrid presenta del 5 d'abril a l'1 de juny Qüestió d'Estat / Res Públic de Bruno Arbesú i Toni Amengual. Bruno Arbesú ens endinsa en les cites electorals i actes públics a Catalunya des de fa una dècada. Ha recorregut tot Europa fotografiant campanyes polítiques per contrastar els estereotips i revelant les trames del màrqueting polític i Toni Amengual centra part de la seva exposició en fotografies de Devots guardonat a PhotoEspaña que reflecteix una visió dels fidels polítics devots als vots, un retrat demolidor del bipartidisme regnant a Espanya durant els últims 40 anys. Una fita de l'escenificació contemporània de la representació del poder el constitueixen els mítings polítics en els quals la multitud es mostra com un conjunt disciplinat com a part essencial del disseny de la coreografia. En l'actualitat, quan les qüestions polítiques essencials es representen fora de camp, les mirades de Toni Amengual i Bruno Arbesú, tan diversa, posen el focus en aspectes iconogràfics molt diferents, són complementàries i es creuen per conduir-nos a la reflexió. Una representació té tendència a excloure allò que no es vol evidenciar, ja siguin els escenaris de cartó pedra, les cares individualitzats, o el que les ideologies tenen d'excloents. El nou documentalisme d'aquests dos fotògrafs permet avaluar els símbols més universals des dels escenaris, amb tota la parafernàlia dels seus decorats, fins als gestos estereotipats dels subjectes que carreguen en la seva mirada tot el pes de la nostra història. Aquesta trobada de tots dos fotògrafs permet enfilar el disseny de la cosa pública, l'artifici i oripell de la posada en escena de les democràcies i de les ideologies, que necessiten les figures d'assistència, de les "figures-eco", durant les campanyes electorals i en els actes de reafirmació i rearmament ideològic, transformant-nos en privilegiats espectadors. Gran part de la història de les imatges està intrínsecament relacionada amb la representació del poder, dels estats, les monarquies, els cortesans i les religions. L'estudi de la relació entre la imatge i el poder, sempre complex. Les escenografies ordenen l'espai del cerimonial, de ritus, de litúrgies on es donen cita símbols, actors, vestuari, guió i espectadors. Avui aquesta iconografia està construïda fonamentalment de cara a la dimensió mediàtica de la publicitat, la televisió i les xarxes socials. La imatge dels líders s'edifica mitjançant pantalles de plasma i els devots seguidors irrompen com un cos neutre, una màquina compacta. Bruno Arbesú té especial interès a explorar la formació de les identitats col·lectives. No tant des de la perspectiva dels mateixos subjectes de la identitat, sinó més aviat la manera en què les institucions modelen, treballen, imposen o reforcen els sentiments de pertinença. Ja sigui per significar una família política com en el cas dels mítings o una família nacional com en el cas de certs monuments o celebracions històriques, les institucions necessiten espais de representació tancats i delimitats (tant en l'espai com en el temps). La fotografia, que retalla i deté, és una eina perfecta per interrogar aquests llocs. Des de fa més de quinze anys Bruno Arbesú fotografia cites electorals a França i Espanya. Des de 2006, viatja a Catalunya habitualment perseguint actes de celebració nacional. Toni Amengual, premiat diverses vegades en PhotoEspaña, centra gran part d'aquesta exposició en el seu treball Devots que aprofundeix en el bipartidisme, en el moment polític, i en el seu treball Pain. Vol ser un reflex, un document sobre tot això. "Jo vaig voler retratar aquelles persones que assistien als mítings dels dos partits majoritaris que hi ha hagut en aquest país en democràcia. Perquè penso que encara queda molt per fer, que ha d'haver-hi un canvi, no de partits, sinó de sistema. "Toni fotografia, l'espectador només és fomentat a arribar a un pensament crític personal. En el títol fa referència a la devoció, al que és la fe, i conté la paraula vot, que fa referència a la gent que va a votar perquè al final, ser d'un partit o d'un altre és una qüestió de fe més que una altra cosa, tenint en compte com està el panorama. Un retrat demolidor del bipartidisme regnant a Espanya durant els últims 40 anys. A les imatges, a dalt de Bruno Arbesú i a sota de Toni Amengual.