Menhirs d'Asins i gasolineres de Bergera al Museu Universitari de Navarra

El Museu Universitari de Navarra, Campus Universitari de Pamplona, ​​presenta dues noves exposicions: Menhirs d'Elena Asins i Trenta-sis (abandonades) estacions de gasolina de Iñaki Bergera. Menhirs, obra d'Elena Asins, formada per 40 menhirs de fusta lacada, va ser donada per l'artista al Museu el 2015. Elena Asins reflexiona sobre el temps, sobre el passat traslladat a l'actualitat en una exposició escultòrica entorn de la figura del menhir. Menhirs és una obra escultòrica composta per 40 menhires de fusta lacada, amb unes mesures 24x24x24, que data de 1995. Asins va explicar en el seu dia que "aquest tall obeeix a una imaginària quadrada en què es produeix una extracció per al buit que abasta quatre parts d'una superfície i mitja part de la superfície posterior a aquesta ". L'artista donó aquesta obra el 2015 al Museu i des de llavors pertany a la col·lecció. Elena Asins, (Madrid, 1940 - Navarra, 2015), va ser una artista plàstica, escriptora, conferenciant i crítica d'art. Basava el seu llenguatge de plàstic en el càlcul sistemàtic d'una base d'ordinadors. Va ser una de les primeres artistes espanyoles a utilitzar la tecnologia com a aliada de l'art. Asins ha exposat en museus, col·leccions privades i públics, com el Museu Nacional d'Art Reina Sofía, l'Institut de Valencià d'Art Modern i el Museu de Belles Arts de Bilbao, entre d'altres. L'any 2006 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern d'Espanya i el 2011 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Iñaki Bergera va descobrir en un viatge per la Costa Oest americà un paisatge desolador, en aparença iermo, que rezumaba la bellesa. La bellesa del dia a dia. La seva puresa narrativa. Estacions de servei que, desmantellades a principis dels 90, van donar pas als serveis de les multinacionals. Gasolineres abandonades. En ruïnes. Icones desdibujats però testimonis vius d'un temps que ja va ser. Iñaki Bergera va descobrir en un viatge per la Costa Oest americà un paisatge desolador, en aparença iermo, que rezumaba la bellesa. La bellesa del dia a dia. La seva puresa narrativa. Estacions de servei que, desmantellades a principis dels 90, van donar pas als serveis de les multinacionals. A través d'una sèrie de 26 imatges, el fotògraf dóna veu a aquests territoris fora del mapa, a les seves estructures arquitectòniques, alhora que rendeix tribut al pop art d'Ed Ruscha. No hi ha pretensió documental i, sense embargo, narra amb la seva estètica i les seves formes zones obertes de la crisi contemporània. Com s'indica Alberto Martín, "Bergera podria definir-se com un arquitecte visual amb càmera, descobrint la reiteració o la repetició, la réplica i la variació, deshaciendo i rehaciendo la estandarització, i sobretot aïllant i definint components que prenen un nou identificador de protagonisme". Iñaki Bergera és Arquitecte i Doctor per la Universitat de Navarra. Becat per 'la Caixa', es va graduar en el Màster en Estudis de Disseny de la Universitat de Harvard. Investigador al CCA de Montreal, el Centre de Fotografia Creativa d'Arizona o el Centre Internacional de Fotografia de Nova York, ha dirigit el projecte nacional "Fotografia i arquitectura moderna a Espanya" i comissària exposicions al museu ICO (PHE 2014 i 2016) . En 2001 va realitzar estudis de fotografia a l'Escola d'Arts Visuals de Harvard i des de llavors desenvolupa un treball fotogràfic plasmat en exposicions individuals com Amèrica, paisatge urbà (2006), Un conte de dues ciutats (2008), En el paisatge (2010) i Estacions de gasolina de Twentysix (abandonades) (SCAN 2014, PHE 2015) i en col·lectives com a canvi de rumbo (Tabacalera 2017), La creació del paisatge contemporani (Alcobendas 2016) o Inacabat (Venecia 2016). A la imatge, fotografia d'Iñaki Bergera.