Delicat action painting, Felicidad Moreno a Rafael Pérez Hernando

La Galeria Rafael Pérez Hernando, carrer Orellana 18 de Madrid, presenta els últims treballs de Felicidad Moreno del 5 de març al 2 juny de 2018. Com explica Rafael Pérez Hernando, "Al mig dia vam arribar a Borox, poble toledà pròxim a Illescas. Era un dia ennuvolat. Abans de trucar a la porta de la casa veiem un rètol a la façana: "Aquí va viure Domingo Ortega". "Per aquí van passar els més cèlebres intel·lectuals i artistes del seu temps". Desconeixia que estàvem entrant en un antic santuari del toreig transformat per atzar en l'actual habitatge i estudi dels pintors Felicitat Moreno i del seu marit Jorge Galindo. Després de les salutacions de rigor, vam travessar dos patis del vell casalot abans d'accedir a l'espai altíssim que la pintora utilitzada com a taller. A l'entrar vaig recordar llavors vagament la meva primera visita fa quinze anys a aquest lloc, llavors ple de color. Allà ens va anar mostrant diverses obres de gran format, la majoria en blanc i negre. A continuació, revisem i contemplem els seus treballs més recents en color. Vaig llegir que en una entrevista algunes paraules de Felicidad: "L'estudi és la teva estança, al traspassar la porta entres en una dinàmica de creativitat i esforç. Allà es produeix una lluita contra les frustracions i intents fallits. Aquests són necessaris, ja que d'ells sorgiran noves idees. " - "Sempre pinto per pur instint. Utilitzo formes primàries, que és el que ens apropa als nostres orígens. Sempre m'he basat en la idea de contraris: el cel i la Terra, començament i fi, amunt i avall. Això ho reforç amb el color: blanc i negre, o bé colors primaris. " Un cop muntada la mostra a la galeria, examinem amb atenció les obres exposades i constatem que Felicidad Moreno, a part de la facilitat i delicadesa que té en preparar els llenços pintant els fons, té un enorme talent a utilitzar el dripping. Hi ha tal mestria en el propi moviment físic del llenç per part de l'autora, que al girar-lo aconsegueix amb el lliscament capritxós i gairebé controlat del escórrer de la pintura, efectes sorprenents que després d'experimentar no sempre donarà per vàlids. Sens dubte, caldria afirmar que és pintora de l'imprevist. Quan fa uns mesos sortint del seu estudi, ja de tornada a Madrid, anàvem cap a l'oest en direcció a Illescas, va començar a caure la tarda, es van obrir de cop i volta els núvols i vam veure un sol encegador en l'humit cel d'hivern. Venien ganes d'aturar el cotxe. Sens dubte, estàvem davant d'un paisatge d'El Greco. Increïble! Per aquest motiu a la Cripta de la galeria podran contemplar l'única obra de color de l'exposició, homenatge, des del nostre punt de vista, a la paleta del pintor cretenc. "Visca el torero del poble!" Va cridar una dona a les cinc de la tarda, quan enterraven Domingo Ortega a Borox 1 maig 1988. "Visca Felicitat Moreno!", Diem nosaltres, per ser mestra entre mestres en aquest difícil ofici, moltes vegades relegat i avui també renegat, que és la Pintura. A la imatge, obra de Felicidad Moreno (detall).