La frescor de les pintures de Méné arriba a Out of Africa

La galeria Out of Africa, carrer Nou 1 de Sitges  presenta del 21 d'abril al 3 de juny l'exposició Terre des Hommes de l'artista Méné. Llicenciat a l'Institut Nacional Superior de les Arts i l'Acció Cultural (INSAAC) d'Abidjan i professor d'Arts Plàstiques, l'artista traça el seu camí sense estrèpits innecessaris, però amb una gran obstinació i talent. Durant gairebé vint anys ha presentat les seves obres arreu del món, des de Abidjan fins a París, des de Luxemburg fins a Dakar, passant també per Espanya, i el seu èxit no ha minvat el seu caràcter impassible. Mene ha sabut renovar el seu estil sense perdre mai la seva identitat ni la seva marca. Si bé renova la seva tècnica mitjançant una investigació permanent, l'ésser humà sempre roman en el centre de les seves preocupacions. Sol o en grup, l'home ocupa la pintura de manera més o menys exclusiva, encara que altres elements -com un animal vermell i indefinible, una bèstia amb banyes, el sol o un cabana- creuin de tant en tant l'espai. Com explicael crític d'art senegalès Sylvain Sankalé "la seva obra no deixa d'examinar la naturalesa humana i tots els seus components, tant els visibles com els invisibles. Delineades d'una manera falsament maldestre, aquestes siluetes, que semblen dibuixades per un nen, contenen alhora la frescor de les obres infantils i la profunditat del treball realitzat per un adult, confrontant al món tal com és o, millor encara, com allò que no és. No hi ha discurs inútil, l'artista no és loquaç però la seva obra parla per ell. 'Cap teoria sorprenent, cap divagació verbal, només la seva obra, en forma d'etern punt d'interrogació! Els personatges presentats, sovint en bust i de cara, somriuen de manera bondadosa, quan no riuen a riallades, llevat que les seves boques indiquin una ganyota tot just esbossada, o fins i tot un crit. Van generalment en grups de dos o tres, i s'agafen afectuosament de la mà o s'abracen pel coll. Cap pessimisme, cap referència explícita a les realitats que componen la vida quotidiana de les poblacions pobres, a la joventut efervescent, en la recerca de la seva subsistència i del sentit de la seva vida. I no obstant això, si volem anar més enllà de les aparences plàcides i de la frescor juvenil d'aquestes pintures, ens veiem forçats a reconèixer alguns signes discrets, com un llenguatge xifrat destinat als iniciats que només ells coneixen. I només ells poden veure a través de les imatges una realitat que potser no sigui tan plàcid". A la imatge, obra de l'artista Méné.