Factoria d'Art i Desenvolupament, carrer Velarde 23 de Madrid, presenta del 5 al 30 d'abril la mostra De groupies, d'Elía Tomàs.
Com explica el comissari Guillermo Martín Bermejo "Pujo, gairebé grimpo, cap a la torre on treballa Elia a la Gran Vía madrilenya. Per al seu estudi, la llum entra a dojo i comprenc que les seves pintures ara siguin tan blanques. Llum blanca entre roses i nois gairebé desintegrats en línies i traços grisos.
Té Elia una poètica de l'ara absolutament extemporal. Ens parla d'una joventut que viu en el dubte, en pàtries imprevistes de falsa alegria. Busquen una harmonia impossible i recòndita que mai acabarà per arribar.
Les figures que Elia Tomàs retrata en els seus llenços, ens parlen d'una nova mitologia. Déus falsos gairebé esvaïts entre les xarxes socials i el món digital del no-res.
Però, així com en certes fotografies se senten callats i ensopits, en aquestes pintures, Elia els dóna veu. Criden, criden i canten entre colors que un blanc tsunami polvoritzat.
Pocs pintors tenen un ofici tan delicat com Elia. Pocs tenen aquesta mestratge de crear aiguades falses sobre blancs impol·luts. La seva pintura és més dibuix de pinzell que pinzellada expressionista, línia soterrada entre clars i buits. Preciosisme que es va diluint. Pintura pura, sense res més. Pintura que sorgeix de l'experiència de l'artista. Vivències de festes, de balls, de albes entre déus descielados.
Ha de ser dur i meravellós alhora ballar entre aquests púbers volàtils, entre aquests musos alacaiguts de tant botar entre pantalles tàctils. Ulls que són feliços en no mirar, però que nosaltres escodrinyem fins potser trobar una veritat. Una qualsevol. I així, aquesta llum blanca d'Elia ens il·lumina cap alguna cosa nova però que coneixíem des de sempre".
A la imatge, obra d'Elia Tomás.