La Sala Manufactures del Museu del Suro de Palafrugell, placeta del Museu del Suro s/n, acull la mostra Neandertals a Catalunya del 7 d’abril al 20 de maig de 2018. Durant l'exposició organitzaran activitats per a un millor coneixement d’aquesta cultura en el territori.
Els últims neandertals van poblar el sud de la península Ibèrica fa entre 35.000 i 28.000 anys. L’exposició "Neandertals a Catalunya", és una mostra que fa una revisió didàctica sobre la presència d'Homo neanderthalensis al món i més concretament a Catalunya, on recentment han aparegut fòssils que han fet replantejar la presència d’aquests homínids a les nostres terres.
L’exposició proposa als visitants nou interrogants amb l’objectiu de centrar una síntesi del coneixement actual referent als neandertals. Com hem arribat fins aquí? Qui són els neandertals? Com es van descobrir? On es troben fòssils de neandertal a Catalunya? On es localitzen jaciments neandertals a Catalunya? Què menjaven? Quines creences tenien? En quin entorn van viure? Han desaparegut del tot?
S’hi podrà veure un audiovisual que inclou comentaris, anècdotes i entrevistes a destacats investigadors i que fa un recorregut pels principals jaciments: l’Abric Romaní, les Coves de Serinyà, la Roca dels Bous i la Cova del Gegant.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha complementat els elements gràfics i audiovisuals amb material de les seves col·leccions, tot mostrant la mandíbula d’un adult de la cova del gegant, repliques de restes cranials preneandertals i neandertals de Banyoles, Talteüll i Llemosí, indústria lítica de la Cova del Gegant de Sitges i indústria lítica de l’Abric Romaní de Capellades.
L’exposició està organitzada per la Universitat de Barcelona (Grup de Recerca del Quaternari-SERP, Grup de Recerca Didpatri) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i comissariada per Josep Maria Fullola, director del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona i Francesc Xavier Hernàndez, director del Grup de Recerca Didpatri, de la Universitat de Barcelona, i Joan Daura i Montserrat Sanz, membres del Grup de Recerca del Quaternari (SERP).
A la imatge, representació d'un neardental.