Marina Otero dissenya l'aportació holandesa a la Biennal de Venècia

Het Nieuwe Instituut presenta a la 16a Mostra Internacional d'Arquitectura - La Biennal de Venècia l'aportació holandesa, titulada Work, Body, Leisure. En aquesta exposició, dissenyada per l'arquitecta i investigadora Marina Otero Verzier, el Pavelló Holandès 2018 aborda les configuracions espacials, les condicions de vida i les idees sobre el cos humà propiciades per canvis pertorbadors en els valors i les condicions laborals. El projecte aspira a fomentar noves formes de creativitat i responsabilitat en l'àmbit de l'arquitectura en resposta a les tecnologies emergents d'automatització. De New Babylon al port de Rotterdam Es podria dir que Holanda és un laboratori de proves on el futur del treball ha estat i continua sent reinventat. L'obra de l'arquitecte i artista holandès Constant Nieuwenhuys ha estat un dels principals desencadenants d'aquesta conversa. A New Babylon (1956-1974) -un paradigma arquitectònic de l'espai lliure i l'oci que permet l'automatització-, la societat dedica la seva energia a la creativitat i el joc i els individus poden dissenyar el seu propi entorn. «L'automatització és una condició material i assolible», afirmava Constant el maig de 1980 durant una conferència a la Facultat d'Arquitectura de TU Delft. Transcorreguts més de trenta anys, està posant en pràctica una arquitectura de la plena automatització a la ciutat de Rotterdam, des de les infraestructures autogestionades del port fins a la lògica i les relacions que defineixen el paisatge físic i social de la ciutat, i en diverses poblacions agrícoles d'Holanda. Reflexionant sobre un espectre d'opinions teòriques, inclosa la proposta inicial de New Babylon per a una societat orientada a l'oci i alliberada dels lligams de la feina, la recent premissa tecno optimista que la plena automatització portarà cada vegada més abundància i luxe i la previsió distòpica d'un atur i una desigualtat descontrolats per culpa de les màquines, Work, Body, Leisure afirma que aquestes visions ja estan condicionant les estructures laborals contemporànies i, en última instància, la nostra capacitat per redissenyar acord amb uns principis ètics diferents. Recerca col·laborativa Work, Body, Leisure s'inspira en Automated Landscapes, una perllongada iniciativa d'investigació col·laborativa sobre les conseqüències de l'automatització en l'entorn construït, llançada per Het Nieuwe Instituut en 2017. Marina Otero Verzier ha convidat a un grup d'arquitectes, dissenyadors, historiadors i teòrics el treball és una referència per a la comprensió crítica de les tecnologies emergents de l'automatització i les seves repercussions espacials. Cada un dels col·laboradors concebrà una intervenció com a part de l'exposició col·lectiva i entaularà un diàleg amb els projectes desenvolupats en el si del programa ampliat. El comissari i locutor radiofònic Amal Alhaag parlarà, en col·laboració amb The Research Center for Material Culture (RCMC), sobre les tecnologies del cos i com aquestes s'inspiren en el concepte del cos cyborg, esclavitzat i etnogràfic. La historiadora i teòrica de l'arquitectura Beatriz Colomina tornarà a examinar el llit com una arquitectura horitzontal única a l'era de les xarxes socials i analitzarà el seu ús com a espai de treball que transforma aquesta activitat. Els arquitectes i investigadors Marten Kuijpers i Victor Muñoz Sanz s'exploraran juntament amb Het Nieuwe Instituut i TU Delft l'arquitectura de la plena automatització a la ciutat de Rotterdam i en zones agrícoles d'Holanda. La dissenyadora i investigadora Simone C. Niquille desentranyarà els paràmetres dels programes de disseny que modelen els espais de treball contemporanis i els cossos optimitzats per a major eficiència, ergonomia i interacció entre humans i màquines. I l'historiador i teòric de l'arquitectura Mark Wigleyvisitará un cop més New Babylon, de Constant Nieuwenhuys, i comentarà la seva proposta d'una arquitectura i una societat alternatives en les que el treball humà és considerat superflu. A la imatge, Marina Otero.