El Consorci Transversal presenta "Womart" a deu ciutats de Catalunya

El Consorci Transversal Xarxa d'Activitats Culturals, que aplega 10 ciutats de Catalunya que col·laboren en l'àmbit de la cultura, presenta Womart, una exposició multi-ciutat que el dia 14 d'abril inaugurarà simultàniament un projecte que pretén reivindicar la necessitat de reconèixer el talent femení en les arts visuals en general, i en l'art urbà -o art en l'espai públic- en particular. La proposta es materialitzarà amb 10 d'intervencions artístiques a càrrec de 10 dones artistes visuals que presentaran obres que inclouen instal·lacions, arts escèniques, media art, il·lustració i muralisme. Womart neix amb l'objectiu de donar visibilitat i reconèixer el talent artístic de les dones creadores, fomentar la presència d'aquestes en el camp de l'art urbà i afavorir la seva professionalització en resposta a la manca de paritat real als circuits de les arts visuals. Es pretén explorar la relació de la feminitat, el gènere, la dona i l'art, generant un discurs que reflexioni sobre aquest aspecte des de les diferents disciplines artístiques, els estils, tècniques i sensibilitats individuals de les 10 artistes participants, que han estat escollides per al projecte per l'excel·lència del seu treball, independentment de la seva trajectòria i reconeixement professionals. Les creadores que conformen l'exposició i les ciutats - que integren la Xarxa- on presentaran la seva obra són: Hyuro, pintura mural, a Reus; Paula Bonet, pintura mural, a Figueres; Elbi Elem, pintura mural, a Tortosa; B-Toy, pintura mural, a Olot; OVNI, pintura mural, a Manresa, Mònica Rikic, instal·lació, a Granollers; Aïda Gómez, instal·lació, a Mataró; Pedra, instal·lació, a Girona; Minuskula, pintura mural, a Sant Cugat del Vallès; i Lula Goce, pintura mural, a Vilanova i la Geltrú. Totes les artistes han desenvolupat projectes internacionals, treballant i presentant la seva obra en diferents parts del món, o participant en festivals i exposicions a galeries europees, americanes o asiàtiques. Aquestes creadores ja estan treballant les seves propostes per als seus municipis d'acollida i sota el marc conceptual que proposa el projecte, cadascuna genera el seu propi discurs, amb total llibertat creativa i interpretativa. Les propostes d'intervenció tindran lloc a les 10 ciutats catalanes de manera simultània, amb el seu punt central el dissabte 14 d'abril, quan es presentaran al públic a tots els municipis membres del Consorci Transversal Xarxa d'Activitats Culturals, que comparteixen un seguit de valors en favor de la promoció i defensa de la cultura i es beneficien dels avantatges del treball en xarxa (amb el suport de la Generalitat de Catalunya). Les propostes de les artistes han sigut comissariades per l'associació Rebobinart, guanyadora amb el projecte Womart del Concurs de Comissariat impulsat el 2017 pel Consorci per distingir un projecte d'intervenció a l'espai públic. Els comissaris de Womart són Míriam Alarcón i Marc García. Rebobinart és una associació especialitzada en el desenvolupament de projectes socials a través de l'art urbà de qualitat, posant-lo al servei de la societat a través de la creació de projectes que s'arrelen en el territori, que aporten un valor afegit a l'espai urbà i que generen una nova via de comunicació amb la ciutadania propiciant l'esperit crític i transmetent missatges de caràcter social en cadascun dels projectes generats. Antecedents del projecte Womart El projecte Womart parteix del paper de la dona en les arts, històricament relegat a un rol passiu en la història de l'art. Només a partir dels anys '60 del segle passat, amb la consolidació del moviment feminista i la lluita pels drets de la dona, es comencen a realitzar estudis que donen visibilitat a dones artistes de totes les èpoques que havien estat ignorades per la història de l'art. En aquesta dècada pren una embranzida extraordinària l'art feminista, que arribarà a la seva màxima expressió als '70, fent extensius els seus efectes fins a l'actualitat. Entre molts altres exemples que es podrien citar sobre l'art feminista destaca el de les Guerrilla Girls, un col·lectiu d'artistes feminista amb un paper crític i de denúncia envers la desigualtat de gènere present en les arts. Les Guerrilla Girls van realitzar el 1989 una acció artística amb cartells en els quals es podia llegir: "Han d'estar despullades les dones per poder entrar al Metropolitan Museum? Menys del 5% dels artistes de la Secció d'Art Modern són dones, però el 85% dels nus són femenins". Amb aquesta estela d'art polític iniciada als '60 caldria pensar que necessàriament s'ha produït una evolució pel que fa al reconeixement del talent femení en les últimes dècades. Això no obstant, tal com apunta l'Informe MAV de l'associació Mujeres en las Artes Visuales (MAV), la igualtat de gènere en les arts continua sent una assignatura pendent. Tot i haver-hi més d'un 70% de dones estudiants en les Facultats de Belles Arts espanyoles, només han estat 4 artistes dones a qui se'ls ha atorgat el Premio Nacional de Artes Plásticas en contraposició als 14 homes guanyadors de la resta d'edicions. El mateix cas es troba a casa nostra: només 2 dones han estat guardonades amb el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya, convocat des del 1995. El Premio Príncipe de Asturias de las Artes, existent des de 1982, no ha estat mai adjudicat a cap dona. De les 177 exposicions individuals del Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo, que agrupa les millors galeries espanyoles, només 34 van ser d'artistes dones (exposicions celebrades entre desembre 2008 i febrer 2009). El sector museístic segueix la mateixa tendència de les galeries, ja que de totes les exposicions individuals celebrades en 22 centres d'art contemporani entre 1999 i 2009 només un 9,4% es van dedicar a artistes dones. Si mirem la realitat de Catalunya, la situació no millora tal com apunta el 4rt informe de l'Observatori Cultural de Gènere realitzat amb la col·laboració de MAV: només el 14% de les exposicions realitzades per 10 grans centres d'art de Barcelona entre el 2011 i el 2015 (ambdós inclosos) van ser dedicades a dones artistes. Pel que fa a la representació de la dona en l'art urbà les xifres tampoc són positives: dels més de 3.000 artistes urbans registrats a la base de dades Wallspot de Rebobinart, només un 4% són dones. Per poder aproximar-nos als motius que d'aquesta gran disparitat, cal que ens remuntem als inicis del grafiti, subcultura que sorgeix a principis dels '70 a Nova York i que és abanderada per joves del Bronx per reivindicar el seu lloc en la ciutat, en el món. El substrat del grafiti es fonamenta en la criminalitat i en la perillositat implícita de la pràctica, factors que són comuns a moltes subcultures que giren al voltant del reforçament de la masculinitat amb valors d'atreviment, de risc, de lideratge i de superioritat. La ciutat esdevé lloc d'exploració de la masculinitat a través de la pràctica artística. Les dones, en quedar-se excloses d'aquest perfil generalista, no són considerades com a part activa dins del moviment i, en conseqüència, el grafiti es construeix dins de l'imaginari col·lectiu com un regne d'homes, on es vol aconseguir la reafirmació de la masculinitat i on es confirma l'espai públic com a espai masculí que expulsa el gènere femení del seu terreny. En aquest sentit, el grafiti, en els seus orígens, perpetua aquesta concepció de l'espai "generitzat". Moltes dones grafiteres amaguen el seu gènere (roba ampla, gorres...) per poder passar desapercebudes i aconseguir el respecte dels seus companys homes d'acord amb els mateixos criteris, independentment del seu gènere. Així i tot, sovint han estat objecte de burla, descrèdit, fetitxització i escepticisme del seu talent pel fet de ser dones, cosa que les força a haver de demostrar la seva validesa d'una manera molt més insistent per a assolir el mateix grau de reconeixement. Tot i que el grafiti ha evolucionat a un ritme vertiginós i s'ha ramificat en múltiples formes i expressions, la presència femenina dins de l'art al carrer continua sent notablement inferior a la masculina i els patrons sota els quals es regulava originàriament són encara mitjanament presents. Això provoca que encara siguin vigents certs paràmetres que se situen en l'origen del moviment pròpiament i que, en realitat, poc tenen a veure amb la pràctica artística de l'art urbà actual. Tenint en compte la situació actual de la dona en les arts i en l'art urbà és més que evident que fa falta, d'una banda, continuar denunciant la situació de desigualtat de gènere en aquests camps i, de l'altra, impulsar iniciatives que visibilitzin, promocionin i reconeguin el talent femení en qualsevol de les seves vessants. En aquest sentit, Womart sorgeix d'aquesta necessitat reivindicativa i pretén ser una plataforma de reconeixement de les artistes visuals amb la finalitat de generar un projecte que explori el gènere des del talent artístic femení. La línia comissarial té com a fil conductor el binomi art i feminitat, entès des del més ampli sentit i a partir del qual les artistes participants aporten la seva visió específica al respecte. Es tracta, doncs, de generar un meta-discurs sobre l'art vist des del gènere femení i les interaccions i relacions que esdevenen entre l'artista i l'obra i el procés creatiu. Sobre el Consorci Tranversal Xarxa d'Activitats Culturals Aplega 10 ciutats mitjanes de Catalunya que col·laboren en l'àmbit de la cultura, comparteixen un seguit de valors en favor de la promoció i defensa de la cultura, i es beneficien dels avantatges del treball en xarxa. Des de la seva constitució com a Consorci el 2005, Transversal ha impulsat molts projectes en diferents àmbits de la creació, i els ha portat a terme ja sigui assumint directament la producció, així com col·laborant i generant sinergies amb altres agents culturals, grans centres de creació i artistes. Han vist la llum propostes de circ, dansa, música, poesia i teatre; exposicions i instal·lacions d'arts visuals; projectes pedagògics, formatius, en noves tecnologies i de creació de nous públics, en l'àmbit local, nacional i internacional. Aquest treball ha propiciat la programació d'espectacles, exposicions i activitats diverses a les ciutats membres de la Xarxa, que són: Figueres, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Reus, Sant Cugat del Vallès, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. (www.txac.cat) Sobre Rebobinart És una associació especialitzada en el desenvolupament de projectes socials a través de l'art urbà de qualitat. Treballant des de l'any 2012 amb una clara filosofia social, reivindicant l'art urbà com una font de dinamització social i cultural; fomentant les expressions més elaborades de l'art urbà i procurant desestigmatitzar la percepció d'aquesta forma artística que sovint ha estat considerada vandàlica o invasiva. Des d'aquesta entitat es fomenta una visió de l'art urbà professional posant-lo al servei de la societat a través de la creació de projectes que s'arrelen en el territori, que aporten un valor afegit a l'espai urbà i que generen una nova via de comunicació amb la ciutadania propiciant l'esperit crític i transmetent missatges de caràcter social en cadascun dels projectes generats. Entre els projectes comissariats, destaca el festival Ús Barcelona des del 2014 i l'interès per donar a conèixer el talent local i fomentar la seva professionalització i reconeixement, el projecte Wallspot, anteriorment anomenat Murs Lliures, un sistema internacional de gestió d'espais públics destinats a la lliure creació artística. Tant Ús Barcelona com Wallspot tenen com a objectiu fonamental dotar d'una plataforma de visibilització dels artistes locals i, al mateix temps fomentar l'art urbà de qualitat. (www.rebobinart.com) A les imatges, a dalt, Sant Cugat del Vallès (foto Marc Quevy) i a sota, Olot (foto Marc Planagumà).