Gus Van Sant i Inèdits, pròximament a La Casa Encendida

La Casa Encendida, ronda de València 2 de Madrid, presenta la nova programació. A partir del 21 de juny i fins al 16 de setembre presentarà l'exposició Gus Van Sant, la primera retrospectiva a Espanya del director de culte nord-americà, emblema d'un cinema anticonformista i radical. Fotografies, collage, esbossos, pintures i dibuixos acosten a l'univers artístic de la icona del cinema independent. El cinema de Gus Van Sant explica la història americana post moderna (post Pop, post Nou Hollywood, post militant). Les seves pel·lícules provoquen sorpresa i les seves estructures narratives complexes (en forma de mosaics o de collages), igual que els seus canvis de tonalitat, produeixen un cinema dissonant on la malenconia i l'humor mai són concebuts com a oposats. Però aquesta exposició no només tracta d'aproximar-se a la figura del cineasta a través de la seva filmografia -en la qual s'inclouen les seves filmacions més experimentals que evoquen a la seva ciutat d'adopció Portland o mostren algunes de les principals influències que van modelar la seva estètica (com la generació Beat i l'escriptor nord-americà William S. Burroughs) - sinó també mitjançant una extensa selecció de les seves fotografies Polaroids preses durant les sessions de càsting de les seves primeres pel·lícules. Centenars d'actors, escriptors i persones anònimes van posar per la seva càmera. Fins i tot després d'haver abandonat el seu Polaroid a finals de la dècada de 1990, el realitzador va seguir fent fotografies, especialment per a revistes de moda i diferents bandes de rock ja que la música estava o bé composta per ell mateix o per bandes com Red Hot Chili Peppers o el músic David Bowie. També hi seran presents algunes de les pintures i els dibuixos que el realitzador va fer en diferents moments de la seva vida, com alguns dels collages que daten de la dècada de 1970, el que proporciona un complement inesperat a l'eclèctic univers artístic de Gus Van Sant. Aquest cineasta de múltiples cares és el director d'una rica filmografia d'obres heterogènies d'una extrema diversitat com si, pel·lícula rere pel·lícula, Van Sant reinventés tot el seu cinema, com si no semblés el mateix director el que ha filmat els temps de la massacre de Elephant o explicat la vida del militant gai Harvey Milk, la joventut amb serietat (Elephant, Paranoid Park) i els pares de la Beat Generation com uns enfants terribles, un film que mostra aquest moviment poètic contestatari amb un gust de anticonformismo estètic on es barregen reivindicacions polítiques, sexuals i espirituals. Els seus escrits poètics han estat també la font d'inspiració de dos curtmetratges realitzats per Van Sant, com The Discipline of DE en 1977. Alguns anys més tard, el cineasta repetirà aquest exercici amb Ballad of the Skeletons, film-collage dins de la tradició del vídeo art. La filmografia de Van Sant presenta alguns films experimentals (el cim és Mala Nit) autoproduït en els seus començaments, i més tard la Tetralogia de la mort (Gerry, Elephant, Last Days, Paranoid Park), sèries d'experiències formals radicals. L'exposició està produïda per la Cinémathèque française, el Museu Nazionale del Cinema (Torí), el Musée de l'Elysée (Lausanne) i la Cinémathèque suisse i està formada per pel·lícules, obres plàstiques (fotografies, dibuixos i música inèdits a Espanya) i diferents col·laboracions artístiques (William Burroughs, William Eggleston, Bruce Weber, David Bowie). Del 6 de juny al 16 de setembre La Casa Encendida de la Fundació Montemadrid presenta la dissetena edició de "Inèdits", mostra que reuneix els projectes expositius de tres joves comissaris menors de 35 anys. El programa és un dels pocs d'Espanya que fomenta la inserció dels joves comissaris en els circuits professionals, facilitant als seleccionats la possibilitat de produir la seva primera exposició i editar un catàleg del conjunt de la mostra. Amb els seus disset edicions, La Casa Encendida ha donat suport a més de 50 comissaris novells contribuint a més a la publicació dels catàlegs i a la difusió dels seus treballs. Per "Inèdits" han passat artistes, investigadors, docents, gestors, productors culturals i comissaris independents, que avui en dia compten amb una gran projecció a nivell nacional i internacional com Juan Canela, Emma Brasó, Àngel Calvo Ulloa, Luisa Espino, Irina Mutt , Neme Arranz o Roberto Vidal. Les exposicions dels projectes guanyadors en aquesta edició són: Cos present. Censura i performativitat, de la comissària Lorena Saura Conca (Madrid 1989). La història dóna començament a la fi dels anys seixanta a Espanya. Durant la dictadura, la historiografia de l'art oficial s'havia regit per un art espanyol atrinxerat en la producció estètica de segles passats i de nova figuració o incipients expressionistes com van poder ser Miquel Barceló, Carlos Alcolea o Antonio López, les pintures, apolítiques, es reafirmaven en la seva especificitat, mentre des de l'Estat es buscava el reconeixement internacional, de manera supèrflua i per tal d'exportar les seves obres a fires i biennals. L'exposició pretén fer un recorregut per aquelles manifestacions a través de noms com Nazario, Gonçal Sobrer, Carlos Pazos, Pepe Espaliú, José Pérez Ocaña, Les Costus, Juan Hidalgo, Àngels Ribé, Fina Miralles o Esther Ferrer, al voltant de la performativitat amb el cos que s'estaven donant en aquells moments i que, després de la mort de Franco i la instauració de la transició, van caure en l'oblit. L'objectiu de l'exposició és donar visibilitat a aquelles accions i representacions, de manera que puguin ser reinterpretades científica i críticament, i així revisar la historiografia de l'art contemporani a l'Estat espanyol d'aquella època tardo franquista. Retorn al futur del comissari Rafael Barber Cortell (València, 1985). El 4 de febrer de 1986, amb uns dies de retard a causa de la commoció produïda per l'explosió en directe del transbordador espacial Challenger, Ronald Reagan pronunciava l'habitual Discurs de l'Estat de la Unió dels Estats Units. En el mateix, Reagan es dirigia directament als joves i al·ludia a la crida del futur, com una cosa massa gran com per ser desaprofitat en una vida apàtica. Després d'això, i per a sorpresa de l'audiència, Reagan citava la frase final de la pel·lícula més reeixida d'aquest any, Retorn al Futur, per dir: "¿Carreteres? Allà on anem no necessitem carreteres ". Aquesta proposta expositiva, lluny d'indagar en treballs que han imaginat altres futurs lluny del present immediat, busca penetrar en les genealogies que han col·laborat per construir un futur canònic i d'arrel de col·lectiva. Retorn al futur no busca alternatives dins de la utopia o la ciència ficció, mitjans que segons Frederic Jameson han estat els escenaris amb els s'ha delimitat una història del futur. Aquest projecte busca mirar cap enrere i desmuntar aquest motor d'explosió anomenat futur que va donar energia a una manera d'entendre el món que avui se'ns enuncia obsolet. Hi seran presents les obres dels artistes Ibon Aranberri, Iván Argote, Hanna Black, Ludovica Carbotta, Eva Fàbregas i Luis López Carrasco. No pot parlar per si mateix [Can not Speak for itself] dels comissaris: Ali A. Maderuelo (València, 1993) i Julia Castelló (València, 1992). Can not Speak for Itself aprofundeix en la necessitat d'expandir els límits del que documental més enllà de la frontera de la imatge, prenent com a referència mitjans com el so, la performance, la cal·ligrafia, el teixit o la paraula escrita. La mostra reuneix un conjunt d'artistes la pràctica narra, de manera heterodoxa, qüestions fonamentals de la realitat contemporània i dels fets que la conformen. Aquesta exposició té la voluntat de replantejar preguntes sobre les formes d'art associades a la idea de documental en un moment en què cada vegada tenim menys fe en el model de representació, la voluntat d'investigar la relació entre els fets i la ficció o el paper canviant de les formes documentals en l'era contemporània. Per aquest motiu es convidi a artistes que treballen des de diferents àmbits i posicions: àudio, performance, arts escèniques, cançó, teixit o arxius digitals. Els artistes que formen part d'aquesta mostra són Mario Santamaría, Lawrence Abu Hamdan, Tamara Kuselman, Nen d'Elx (Francisco Tapafinals), Patricia Gómez i M. Jesús González. A la imatge, fotograma de "Last Days" de Gust Van Sant, 2005.