Llorenç Ugas Dubreuil presenta
Llocs a la vora del no-res al Museu de Porreres. L'exposició es va inaugurar el 23 de març i es podrà visitar fins al 22 de juliol del 2018.
Pedro Medina ha escrit que "Llorenç Ugas Dubreuil ha desenvolupat durant els darrers anys una profunda recerca sobre tipologies i noves formes de paisatge, transitant per fascinants no-llocs i per espais concrets, sense abandonar mai un virtuosisme tècnic que ara posa al servei d'una evidència: la imposició de la “civilització” sobre el paisatge natural.
Aquest habitar harmoniós, que l'arquitectura i l'urbanisme sempre han pretès, no és més que desterrament de la naturalesa, que queda en els marges de l'existent, encara bella, però condemnada a una immensa fragilitat i transformació. Aquest anunci no implica noves utopies o captivadores nostàlgies, sinó que dóna pas a una poètica mirada des de la qual pensar la relació amb el nostre entorn i la petjada que tendeix a dominar el tot.
Llocs a la vora del no-res suposa un pas més a partir dels seus Blacklandscapes, que privilegien la visió de l'objecte que interromp la naturalesa i canvia el seu relat, relegant-la al llindar del percibible. Ara experimentem la mateixa sensació gràcies a la manipulació fotogràfica, que acosta el terreny físic al buit simbòlic que provoca el nostre habitar.
Ambdues sèries aborden el mateix tema, però ara no des de l'objecte que envaeix el paisatge, sinó des de la resposta de la pròpia naturalesa, que una vegada més ve representada sota una condició liminar; és a dir, s'aborda una regió que s'està separant d'una altra fase, marcant el valor mínim perquè la primera no desaparegui; moviment que denuncia la seva inestabilitat i estat de perill.
En efecte, la colonització del paisatge ha de ser posada de manifest per responsabilitat mediambiental, però l'obra no es redueix a aquesta fi, sent entesa dins d'un panorama més ampli, on el que interessen són els processos i la xarxa de relacions implicades en cada acció. Llocs a la vora del no-res és, en definitiva, un escenari que pretén donar sentit al territori en el qual vivim, potser solament visible des del límit de la seva existència".