La Fundació Mies van derRohe presenta del 18 d'abril al 6 de maig una nova intervenció al Pavelló Mies van derRohe. Aquesta vegada és Domènec, un artista amb una àmplia trajectòria sobre les estratègies polítiques de la memòria històrica i l'empoderament social, qui ens proposa una reflexió en forma d'ucronia. Una abstracció de com s'hauria pogut veure el Pavelló Mies van derRohe en el període de després de l'Exposició si no hagués estat desmantellat.
La seva intervenció ens suscita una imatge contraposada a què tenim de la muntanya de Montjuïc en el context de l'Exposició Internacional de 1929: la realitat social poc explicada d'aquest mateix lloc en el període següent. La necessitat de mà d'obra per al creixement de què és exponent l'Exposició Internacional genera un flux migratori que a Montjuïc desemboca en barris sencers de barraques i amb l'habilitació del Pavelló de Bèlgica, el Palau de les Missions i l'Estadi Olímpic per acollir o recloure persones sense recursos. Si el Pavelló Mies van derRohe hi hagués sigut i hagués estat habilitat també com a refugi hauria calgut buscar una manera de delimitar els espais on fer-hi vida: Domènec es remet a la imatge de la roba estesa de l'article de Huertas Claveria a la revista Destino l'any 1966 i ho relata inserint imatges, textos i objectes en l'espai del Pavelló.