Parlem d'Art: Artistes desconeguts (I)

René Metras acostumava a dir que per ser artista és imprescindible tenir un ego molt accentuat i l'experiència m'ha demostrat sovint, l'encert d'aquesta opinió. Hi ha però un subgrup d'artistes que són l'excepció a aquesta regla, ja que amb prou feines són coneguts del públic i, com que me'ls estimo molt, els vull donar a conèixer. Passejant per les nostres ciutats, de vegades ens criden l'atenció obres de grans dimensions i ens preguntem com s'ha pogut resoldre la seva complexitat tècnica, coneixem l'artista que les signa però no qui n'ha fet possible la seva realització perquè no s'han preocupat de fer-se notar, tot i que sense la seva contribució no podríem gaudir de moltes de les obres més conegudes. Els grans creadors saben triar quins són els artistes que els permetran realitzar allò que ells han ideat: Joan Miró, es va valdre primer de Josep Llorens Artigas, coautor de les ceràmiques i més tard del seu fill Joan Gardy, per fer d'entre altres obres el gran paviment del Pla de l'os a les Rambles barcelonines, o la coneguda escultura Dona i ocell al parc de Joan Miró de la mateixa ciutat. Per a la realització dels tapissos i altres treballs tèxtils, Miró va poder comptar amb el talent i coneixements de Josep Royo, que també va guiar a Antoni Tàpies en alguna intrusió en aquesta tècnica. Vull destacar especialment el paper que té en moltes de les grans escultures públiques l'escultor mataroní Pere Casanovas, que mereix ser reconegut com un geni absolut! Ell és qui ha realitzat grans obres de: Marcel Martí, Oteiza, Guinovart, Plensa, Rebecca Horn, Tàpies, Miquel Navarro, Sergi Aguilar, Palazuelo o de l'Antoni Llena, que en un article al diari Ara el qualificava de "un escultor pels altres". Gràcies als seus coneixements tècnics, a la seva saviesa i professionalitat, podem gaudir del Monument als Castellers o el David i Goliat de Toni Llena, del Núvol i cadira i El mitjó d'Antoni Tàpies, de les grans escultures de Marcel Martí a la ciutat de Girona, o Al llibre de Josep Guinovart a l'entrada de l'Institut Francès de Barcelona, per citar-ne només alguns exemples. L'hauríeu de conèixer personalment. Malgrat la seva senzillesa, és el que en solem dir un pou de ciència i per complementar la idea de la seva personalitat, diré que ell mateix és un excel·lent escultor amb veu pròpia, fa escultures amb total llibertat i ha fet exposicions, amb tanta discreció que han passat gairebé desapercebudes. Espero i desitjo que ben aviat alguna institució pública o privada organitzi una exposició retrospectiva que ens permeti el coneixement del seu treball. Els seus amics ho agrairem i per moltes persones serà una descoberta. Seguiré dedicant espai a d'altres "actors secundaris" del món de l'art, a molts dels quals he tingut el goig de conèixer i tractar i que han permès a la ciutadania gaudir d'una meravellosa "filmografia"! A la imatge, El mitjó de Tàpies.