Pere Català i Pic, artista visionari al Museu de la Torneria

Museu de la Torneria de Torelló, Carrer la Pau 12 de Torelló, presenta del 6 al 29 d'abril l'exposició retrospectiva Pere Català i Pic. Fotografia, Patrimoni i Avantguarda, comissariada per Pablo Giori (continguts) i Rafel Sospedra (museografia). La trajectòria de Pere Català i Pic, un dels exponents més importants de la fotografia catalana, ens permet explicar la quotidianitat de l’ofici i alhora seguir de primera mà la història de Catalunya des de la perspectiva d’un intel·lectual, d’un self-made man. Català Pic és conegut sobretot com a fotògraf i com a autor del famós cartell «Aixafem el feixisme», però també va treballar en un banc, va ser aprenent, pintor i retratista, pare, activista de la pàtria petita, fototècnic publicitari, articulista i professor del Seminari de Publicitat, creador del Comissariat de Propaganda i cap d’edicions, literat sense publicacions, fotògraf industrial i artístic, calçotaire, alguerista, sardanista, viatger incansable i, sobretot, amic dels amics. Pere Català Pic va ser el fundador d’una nissaga de fotògrafs l’activitat de la qual abasta quasi un segle de la història de Catalunya (1914-2009): Pere Català i Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca. Encara que es va guanyar la vida com a retratista a Valls i Montblanc, com a fotògraf va participar des del primer moment en la recuperació del patrimoni arquitectònic, sota l’impuls de la Mancomunitat, i de la cultura popular de Valls i del Camp de Tarragona, en especial sobre els castellers. Es va implicar de ple en la modernització dels pobles de l’interior de Catalunya. Va promoure el turisme, l’organització dels treballadors i les millores de les infraestructures econòmiques, socials i culturals.Seduït per l’avanguarda parisenca, introdueix en la publicitat la fotografia i el pensament psicològic. És un dels exponents més destacats de l’aplicació del fotomuntatge del sud d’Europa. Juntament amb Jaume Miravitlles, va participar en la creació del Comissariat de Propaganda de la Generalitat i va ser-ne el cap d’Edicions. Va publicar més dues-centes obres de gran qualitat amb el doble objectiu de difondre a l’exterior la tasca constructiva de la República i d’infondre ànims tant als combatents al front com a la rereguarda. Entre els seus col·laboradors figuren Mercè Rodoreda, Lola Anglada, Fèlix Martí Ibáñez, Carles Fontserè, Josep Sala, Agustí Centelles... Va viure a l’exili interior els primers anys del franquisme. Quan va poder reprendre l’activitat professional, va esdevenir un dels principals fotògrafs de la reindustrialització. Va ser un pioner de la introducció comercial de la fotografia en color a Catalunya a Espanya, però es va avançar massa i va fracassar-hi. Pere Català Pic participa en la recuperació de les penyes literàries de la Barcelona grisa dels anys cinquanta i seixanta, en companyia de personalitats com ara Josep M. de Sagarra, Sempronio, Rafael Tasis, Joan Oller i Rabassa, Joan Santamaria, Carles Soldevila, Maria Aurèlia Capmany, Enric Borràs... Fill d’una família humil, Pere Català Pic va deixar els estudis amb dotze anys per començar a treballar i al llarg de la seva vida va haver de reinventar-se fins a sis vegades. Heterodox i autodidacte, va treballar com a fotògraf i publicista per les principals empreses de l’època (Ford, Cacaolat, Myrurgia), per a tota mena d’artistes (Liceu, Els Vienesos) i va excel·lir en la innovació tècnica amb propostes avançades al seu temps. A la imatge, obra de  Pere Català i Pic (detall).