El dia 27 d'abril del 2018 a les 19 h. tindrà lloc a la Fundació Antoni Tàpies, de Barcelona la presentació del projecte -´--- –´- de Daniel Steegmann Mangrané comissariat per The Green Parrot.
La Morpho helenor és una papallona de color blau brillant que és abundant en zones tropicals de l’Amèrica Central i del Sud. Les seves ales blaves són enormes en relació a la grandària del cos i per això té un vol lent i elegant en el qual alterna la part blava i la part interior fosca. Aquest efecte de parpelleig que enlluerna és un mecanisme de defensa contra els ocells depredadors.
L’artista Daniel Steegmann Mangrané deixa lliure un exemplar d’aquesta espècie a les sales de la Fundació Antoni Tàpies. Són papallones a les quals agrada volar en àrees obertes com ara camins, rius i vores dels boscos, evitant la selva tancada; per tant, estaran tranquil·les a les àmplies sales del museu, la temperatura del qual gairebé coincideix amb la tropical, entre 22 i 24oC. Són fàcils d’alimentar, n’hi ha prou amb col·locar unes fruites madures, preferentment dolces. Les crisàlides arribaran una setmana abans per poder tenir una papallona adulta preparada.
La seva grandària aproximada és de 10 centímetres: és molt possible que el visitant no aconsegueixi veure-la en una superfície de 4.696 m2. Segurament romandrà a prop de la llum. Què hi fa un insecte viu i tropical dins d’una sala d’exposicions? La consideració d’elements naturals en exposicions, des d’un coiot a un lloro i a una planta, ha estat explorada en l’art des de la dècada de 1960. En el cas d’Steegmann podem pensar en artistes com ara Hélio Oiticica o Lygia Clark, els quals traduïen la sinestèsia del seu país a l’art contemporani.
Una de les conseqüències ineludibles d’aquesta acció és el desviament de l’atenció del visitant sobre un element d’un univers que no s’esperava. Una disrupció silenciosa que molt fàcilment passarà desapercebuda.