La Barcelona prohibida, un recorregut a travès de la irreverència

L'obra compta amb treballs de gairebé 40 autors que han retratat la ciutat i els seus personatges des dels anys 50 fins a l'actualitat. Es tracta d'un relat que converteix l'espectador en voyeur i el condueix pels racons més foscos de la ciutat i per alguns dels esdeveniments que, en la història recent, han alterat la seva vida, esperit i fins i tot geografia. El volum, prologat per l'escriptor Rodrigo Fresán i dissenyat i editat per Ricardo Feriche, compta amb imatges de Samuel Aranda, Manel Armengol, David Armengou i Marcela Miret, Lluís Artús, Pilar Aymerich, Santiago Bartolomeu, Consuelo Bautista, Xavi Bertral, Robert Bonet , Jordi Camí, Julio Carbó, Joan Colom, Pep Cunties, Pepe Encinas, Ángel García, Mariona Giner, Mariano Herrera, Marc Javierre, César Lucadamo, Kim Manresa, Julián Martín Cuesta, Jesús Martínez Atienza, Jordi Mestre, Samuel Navarrete, Kike del Olmo, Francisco Ontañón, César Ordóñez, Carlos Pérez de Rozas, Jordi Pizarro, Joan Pla, Jordi Pol, Elena Ramon, Robert Ramos, Sergi Reboredo, Pérez de Rozas, Txema Salvans, Marta Sentís, Fran Simó i Xavier Torres-Bacchetta. Aquest llibre rescata imatges que en el seu moment no van poder veure la llum per causa de la censura i que en l'actualitat recuperen la seva vigència en un moment en què la ciutat és focus d'interès mundial. A més, juntament amb aquestes imatges d'arxiu, Barcelona. Fotos prohibides arriba fins les fites més recents, durs i complexos de la història de la ciutat, com l'atemptat de la Rambla d'agost de 2017 o les càrregues policials de l'1 d'octubre. La Barcelona més rebel i reivindicativa té una important presència en aquest volum, amb fotografies de Manel Armengol, Robert Bonet, Consuelo Bautista, Elena Ramon, Robert Ramos, Julio Carbó, Jordi Pizarro o Pilar Aymerich. El llibre compta amb imatges de la ciutat des dels anys 50, algunes altres dels anys 70 (quan els ciutadans es tiraven al carrer per reclamar l'Estatut d'autonomia o clamaven a favor de la llibertat sexual), sense oblidar les protestes del 15M i les càrregues policials de llavors i d'ara. La Barcelona fosca de bordells i clubs nocturns també té el seu espai en aquest llibre. Prostitució, locals de contactes i baixos fons són protagonistes en les instantànies de Txema Salvans, Pep Cunties, Mariona Giner, Kim Manresa o Joan Colom, amb les seves imatges de la prostitució del Raval en els anys 60 i 90 del segle XX. Samuel Aranda va cobrir per a The New York Times un dels pitjors atemptats terroristes soferts per la ciutat, el de la Rambla a l'agost de 2017. També van deixar durs testimonis de l'atemptat fotògrafs com David Armengol i Marcela Miret. Són sens dubte algunes de les imatges més dures d'aquest volum. L'atracament a una sucursal del Banc Hispano Americano, - captat per Robert Ramos-; una fotografia d'Elena Ramón d'un homicidi al mig del carrer o els estralls de la drogoaddicció, des de la mirada de Sergi Reboredo, completen la crònica negra de la ciutat inclosa en aquest llibre. En contrast, trobem una galeria de turistes i pobladors de les platges de Barcelona, ​​fotografiats per autors com Fran Simó, Lluís Artús, Julio Carbó o Pepe Encinas. I al costat d'elles, diverses imatges de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de 1992 amb l'actuació de l'arquer paralímpic Antonio Rebollo, una fita en la història i el desenvolupament de la ciutat. El moviment okupa, el top manta, racons amb personalitat única com el Barri Xino o els protagonistes de la història política i cultural de la ciutat en les últimes dècades també componen aquesta Barcelona que, en paraules de Rodrigo Fresán: "Transcendeix les diferents dècades i connecta amb les divines i esplendoroses decadències de Berlín en els anys 20, los Angeles en els 40, Nova York als 50 i Buenos Aires en els 70 del segle passat. Metròpolis totes il·luminades en el seu moment per la més encandiladora de les llums negres". A la imatge, "Ada Colau, disfressada de SuperVivienda, la heroïana de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, amb Adrià Alemany a la plaça de Sant Jaume © Marc Javierre, 2007