Els olis distòpics de Gorka García Herrera configuren “Ad aeternum” a la Sala Parés

Del 3 de setembre al 17 d’octubre la Sala Parés (C/ Petrixol, 5) acull l’exposició de pintura “Ad Aeternum” de Gorka García Herrera. La mostra es presenta com la tercera i darrera etapa d’un mateix projecte que engloba dues fases prèvies recollides a les exposicions “UTOPOS / DISTOPOS i “Perdido para siempre lo perdido”. Es tracta d’un treball el germen del qual parteix de l’estudi de les nombroses i diverses propostes utòpiques que l’ésser humà ha anat plantejant al llarg de la història i els nexes d’aquestes amb el seu reflex distòpic a la societat contemporània. La República de Plató, el cristianisme primitiu o les més properes tendències ideològiques de segle XIX, com el socialisme utòpic i el comunisme, distorsionats en un esdevenir sociopolític que va omplir el segle XX de totalitarismes i conflictes bèl·lics. Una tendència que des de l’àmbit teòric ja va ser abordada des de diferents punts de vista per teòrics com Popper, Oakeshott, Hayek o Marcuse. A la recerca d’un resultat plàstic que plantegés una reflexió al voltant dels possibles punts de connexió entre les dues qüestions va sorgir l’elecció de les dues vies principals de representació: d’una banda, el Renaixement –moment en què apareix la novel·la Utopia de Thomas More, es realitzen nombrosos estudis urbanístics que projecten la recerca de la “ciutat ideal” o es descobreix la perspectiva cònica convertida en eina il·lusòria en l’àmbit pictòric– com a paradigma utòpic; de l’altra, una selecció de diverses ciutats contemporànies –principalment de l’Orient Mitjà per la seva sobrietat arquitectònica i auster cromatisme– devastades per la guerra com a paradigma distòpic. Al fil d’aquests dos eixos han nascut les obres que conformen aquest projecte i, per tant, aquesta exposició. La inauguració de l’exposició se celebra dijous 3 de setembre a les 7 de la tarda a l’espai 2 de la galeria amb una conversa entre l’artista, l’escriptora i ballarina Cristina Morales i el poeta i dramaturg Javier Vicedo Alós. A la imatge, “Solencia. Homenaje a Cristina Morales”, oli sobre taula, 100 × 160 cm.