"Surfeit" de Marcel Juliana a la Fundació Arranz-Bravo

Del 26 d'abril al 24 de setembre la Fundació Arranz-Bravo de l'Hospitalet de Llobregat presenta Marcel Juliana. Surfeit. Marcel Juliana (Barcelona, 1991) és la figura més entranyable, il·lustrada i somniadora de l’extraordinària generació d’artistes a la que pertany: fornada nascuda als anys noranta, formada costa amunt durant els anys de la crisi, però hiperactiva i multipropositiva, batejada per Bernat Daviu amb el nom de Garrofistes (Enric Farrés Duran, Joana Roda, Aldo Urbano, Jan Monclús, Francesc Ruiz Abad…). Marcel Rubio és un dels membres del grup amb una mirada artística més personal: per la seva innocència, pel seu imaginari exultant, i també per a la seva sensibilitat incisiva, alhora onírica i nostàlgica, que plasma a través de la modesta disciplina del dibuix. Per a l’exposició a la FAB Marcel Rubio ha decidit expressar a través del dibuix un tema de nova invenció: el Surfeit. Surfeit és un verb anglosaxó que el podríem traduir com a “Excés”. “Allò que excedeix del que és necessari”, ho defineix el diccionari d’Oxford. Però també és un excés en el vici: deriva, també, del francés sur fait (sobre fet, over dosed): una sobredosi d’estímols sensorials, d’agrapament intens a la vida. A Surfeit el Marcel Rubio intenta copsar el record d’una experiència sensorial extrema, viscuda per l’artista com una etapa vital iniciàtica en la seva primera juventut, que l’abocà al plaer, a  la sexualitat, a la festivitat però també als seus contraris: a l’ètica, al pensament i la moral. A Surfeit és la vida la font primera d’on raja l’obessió, que el Marcel evoca a través de les metàfores -entre romàntiques i surrealistes- dels animals salvatges i de la ruïna. Per en Marcel la ruïna és un reducte de vitalitat. Tracta la ruïna -en aquest cas les ruïnes del Born barceloní- com si es tractés d’un pergamí desfet del Satiricon de Petroni, amb les seves orgies i banquets sensuals, remots i desgastats, protagonitzat per homes, que sovint apareixen metamorfosejats oníricament en bèsties i animals. La reflexió de Juliana sobre la ruïna té origen en les lectures de Walter Benjamin. A banda del seu interès per la metàfora de l’Angelus Novus -l’àngel exultant de vida que sobrevola un món enrunat-, també li interessa de l’autor alemany la filosofia que es desprèn dels Passatges, reivindicant una forma d’art a través de la mirada activa i nostàlgica del recorregut urbà. Marcel Juliana és artista visual. Graduat en Belles Arts a la universitat de Barcelona, va ser resident al Taller BDN els anys 2013 i 2014. En els anys 2016 i 2017 ha exposat a Passatge Studio, La Puntual de Sant Cugat i a l’Espai Angram de la revista Mirall (comissariat: Jordi Garrido). L’exposició Surfeit està comissariada per Albert Mercadé i compta amb la col·laboració de l’escriptor Victor Balcells. A la imatge, L’home_propietari_d’un_núvol (Enric Farrés Duran). Oli sobre vidre i impressió fotogràfica. 36 x 44 cm. 2018