El Museu Würth La Rioja d'omple d'arbres

El Museu Würth La Rioja, avinguda Cameros 86-89 d'Agoncillo, presenta del 20 d'abril de 2018 al 28 d'abril de 2019 La crida del bosc. Arbres i fusta en pintura i escultura de la Col·lecció Würth. L'exposició s'entén en la significació del bosc al llarg de la història i mostra algunes de les peces més representatives de la Col·lecció Würth. La mostra compta amb els artistes: Horst Antes, Max Ackermann, Armando, Georg Baselitz, Paul Baum, Herbert Brandl, Christo, Christo i Jeanne-Claude, Lotte Copi, Lovis Corinth, Joan Costa, Gunter Damisch, Richard Deacon, Bill Woodrow, André Derain, Thomas Diermann , Oliver Dorfer, Max Ernst, Rainer Fetting, Günter Grass, Paolo Grassino, Alfred Haberpointner, Magda Hagstotz, Rudolf Hausner, Hermann Hesse, Antoni Höckelmann, David Hockney, Magdalena Jetelová, Joachim Jung, Max Gerd Kaminski, Anselm Kiefer, Ernst Ludwig Kirchner , Richard Kissling, Heinrich Klumbies, Milan Kunc, Frantisek Kupka, Max Liebermann, Robert Longo, Markus Lüpertz, André Masson, Paula Modersohn-Becker, Benjamin Muecher, David Nash, Camille Pissarro, Gerhard Richter, Alexis Rockman, Christian Rohlfs, Alexander Rothaug , Hermann Scherer, Bernard Schultze, Alfred Sisley, Stefan Soravia, Gabi Streile, Norbert Tadeusz, Günther Uecker, Wolfgang Volz, Ben Willikens, Terezka Zimmer. La història de la humanitat està íntimament lligada als boscos. Les grans masses forestals han estat escenari de les fantasies i les pors més arrelats de les societats humanes, han estat interpretats com a espais de llibertat i introspecció i convertits en símbols polítics i religiosos. La crida del bosc. Arbres i fusta en pintura i escultura de la Col·lecció Würth, explora la relació humana amb el bosc i els arbres des d'un doble punt de vista: d'una banda com l'anomenada atàvica del bosc, la fascinació per la natura i la bellesa del bosc ; i, de l'altra, com una crida d'auxili des de la necessitat de racionalitzar l'explotació forestal i frenar la desforestació injustificada. Les arts plàstiques han representat el canvi de la significació del bosc al llarg de la Història. El bosc com a espai emocional i de trobada personal va ser plasmat pels artistes del Romanticisme en les primeres dècades del segle XIX, quan la perspectiva científica va bandejar la idea del bosc com a lloc temible i els mites de les criatures fantàstiques que els habitaven es van convertir, precisament , en mites. La insalubritat de les ciutats i les lamentables condicions de vida dels treballadors durant la revolució industrial es van contrarestar integrant "boscos domesticats" d'ús públic en gairebé totes les ciutats occidentals; la llum i la vida d'aquests parcs apareixen representades en obres Impressionistes i Expressionistes, tot i que la Naturalesa va passar a un segon pla entre els interessos temàtics dels artistes de les avantguardes. De fet, la fusta, que havia estat un dels materials fonamentals de l'escultura, va cedir el seu protagonisme a materials industrials més moderns i acords amb la voluntat de transgressió (ferro, formigó ...) durant la primera meitat del segle XX, fins que corrents com el Land Art o la Nova Escultura Britànica van explorar altres llenguatges en l'ús d'aquest material, dotant-lo d'una perspectiva ecològica ineludible en els nostres dies. Des de llavors, el bosc ha recuperat el seu interès temàtic com a espai de llibertat, com a refugi i com a actor fonamental de la nostra supervivència; la seva interpretació com a paisatge emocional està en el tractament que han fet l'Neoexpresionismo, el Hiperrealisme o el Pop, que van continuar la tradició de representació del bosc al llarg de la història de l'art. L'exposició mostra 100 obres de 58 artistes de la Col·lecció Würth i la Col·lecció Würth Espanya en un recorregut temàtic que agrupa a les sales obres d'artistes i moviments artístics fonamentals dels segles XIX, XX i XXI. L'exposició s'articula al voltant de dos grans eixos conceptuals, dues trucades del bosc; la primera d'elles explora la fascinació pel bosc com a espai mític, amb obres de Horst Abans, Rudolf Hausner o Max Ackermann; el bosc com a espai de llibertat amb peces de Robert Longo, Lovis Corinth, Paula Modershon-Becker, Alfred Sisley, Paul Baum o Hermann Scherer, i el bosc com a espai domesticat amb obres de Gerhard Richter, Camille Pissarro, Frantisek Kupka o Ben Willikens. L'altre gran bloc temàtic aborda el bosc des d'un punt de vista conservacionista tant des de l'ús matèric i econòmic del bosc amb obres de David Hockney, Max Ernst, Günther Uecker o Markus Lüpertz, com des d'una perspectiva ecologista, ressaltant la necessitat imperiosa de protegir els boscos amb obres de Günter Grass, Anselm Kiefer, Magdalena Jetelová o Georg Baselitz. El recorregut per La crida del bosc permetrà retrobar-nos amb una part indispensable del nostre passat com a societat i resignificar el bosc com una indispensable garantia de futur. A la imatge, obra de David Hockney.