La Costa Brava vista per Miserachs, a La Fàbrica

La Fàbrica, carrer Alameda 9 de Madrid, exposa una de les sèries més reconegudes de Xavier Miserachs, Costa Brava Show a partir del 26 d'abril a les 19.30 hores, una selecció d'imatges en blanc i negre que documenten, des del particular sentit de l'humor de l'autor, l'Espanya franquista dels anys 60 amb els canvis que l'incipient consum i el turisme de masses van crear en la societat. La sèrie va ser fruit de més de vuit anys de treball en què Miserachs va recórrer la Costa Brava fotografiant a turistes nacionals i estrangers, els costums locals i l'ambient estiuenc del conegut enclavament marítim Juntament amb Ricard Terré i Ramon Masast, Xavier Miserachs va ser un dels principals transformadors de la fotografia documental espanyola de l'època. Xavier Miserachs (Barcelona 1937-1998) va abandonar els seus estudis de medicina per dedicar-se de ple a la fotografia, després d'entrar en contacte amb l'obra d'autors com William Klien. Va iniciar la seva carrera com a "fotògraf il·lustrador", que era: "el terme amb el qual es referien a París als quals exercien la seva professió, i des de llavors en cap moment va deixar de fer fotografia", tal com explica el seu amic Oriol Maspons a el pròleg del volum de la col·lecció PhotoBolsillo (la Fàbrica, 2017) dedicat a l'autor. Va ser precisament amb Oriol Maspons amb qui Miserachs va realitzar les seves primeres fotografies a la Costa Brava, quan encara estudiava medicina. Com assenyala Maspons: "Xavier i jo utilitzàvem de fons per a les nostres fotos les turmentades roques de la costa, que contrastaven amb els brillants encenedors Flamminaire, els productes de la perfumeria Puig o les noies que ens portàvem per fer unes fotos que, en aquell desolat paisatge, quedaven vaig saber artístiques. " Miserachs va documentar, des del seu característic sentit de l'humor i ironia, la Costa Brava d'aquesta Espanya franquista dels anys 60 que començava a sentir en la societat i en el paisatge, els efectes de l'incipient consum i el naixement del turisme de masses. Aquesta exposició compta amb una vintena d'imatges en blanc i negre d'aquesta sèrie entre les quals s'inclouen fotografies dels paisatges de la Costa Brava, imatges costumistes amb famílies gaudint de la platja, pescadors, gent del camp i l'incipient desenvolupament urbanístic que acabaria per envair i transformar per complet l'aspecte de "paradisos" com Eivissa, Tossa de Mar, Cadaqués i Calongue. Xavier Miserachs (Barcelona, ​​1937-1998), estudiant de medicina en els seus primers anys, comença a descobrir la fotografia professional arran de les relacions que entaula en fer-se soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, abandonant els seus estudis per ficar-se en aquest altre món . No obstant això, serà l'exposició The Family of Man del MoMA la qual li impulsi finalment a abandonar els seus estudis de medicina i dedicar-se professionalment a la fotografia. El 1961 instal·la el seu estudi i comença a realitzar treballs professionals que alterna amb altres d'il·lustració, que li donaran a conèixer. Miserachs s'endinsa en la Barcelona dels anys seixanta a través dels seus carrers, els seus ambients, la seva gent i la seva vida. Comerciants, botiguers, joves, nens i famílies es donen cabuda en la sèrie que li va donar a conèixer: Barcelona, ​​blanc i negre. Una sèrie que li va permetre formar part d'una exposició al costat de Leopoldo Pomés i Francesc Català-Roca. Juntament amb autors com Ricard Terré i Ramon Masats va començar a integrar-se en el corrent de la fotografia professional, d'aquesta manera el punt desencadenant d'un moviment que començaria a prendre cos i que, amb el treball dels tres, constitueix la fotografia documental dels anys 60. Xavier Miserachs va ser corresponsal, va dirigir dues pel·lícules underground al costat d'Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, cofundar l'escola de fotografia EINA, va col·laborar amb revistes com Actualitat Espanyola, Bazaar i Triomf, realitzant així importants viatges que el porten a París durant Maig del 68 , Londres, Nova York i el sud-est asiàtic, on també va realitzar reportatges per a la Vanguardia i la Gaceta Ilustrada. Un dels seus últims llibres, Full de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) va ser premiat amb el II Premi Gaziel de Biografies i Memòries, 1997. A la imatge, fotografia de Xavier Miserachs.