L'IVAM celebra el 125 aniversari del naixement de Miró

L'IVAM, carrer Guillem de Castro 118 de València, celebra el 125 aniversari del naixement de Miró amb recorreguts guiats pel comissari, Joan M. Minguet, i entrada lliure a l'exposició Joan Miró. Ordre i desordre. El dia 20 d'abril es compleixen 125 anys del naixement del pintor Joan Miró (Barcelona, ​​1893 - Palma, 1983), i amb motiu d'aquest aniversari l'IVAM ha programat diferents activitats vinculades amb la mostra Joan Miró. Ordre i desordre, que es va inaugurar el passat 15 de febrer i que es pot veure fins al 17 de juny. Des de les 10 fins a les 21 hores de divendres, el públic podrà visitar gratuïtament la mostra de l'IVAM dedicada a un dels màxims representants de la pintura espanyola del segle XX. A les 18:30 hores, un grup de blocaires i instagramers, prèvia inscripció, realitzaran una visita especial a l'exposició i pujaran les seves fotografies i comentaris a les xarxes socials. A partir de les 19 hores, Cerveses Ambar oferirà al públic una degustació dels seus productes al hall del museu. El dissabte 21 d'abril, a les 12 i a les 17 hores, el comissari, Joan M. Minguet, realitzarà dos recorreguts guiats en què donarà a conèixer les claus de la mostra. L'exposició Joan Miró. Ordre i desordre mostra la faceta més radical i combativa del pintor, escultor, gravador i ceramista, a través del recull de 200 obres. Es divideix en cinc sales, la primera de les quals aborda els primers anys de carrera de l'artista, una etapa de la seva vida en què va imperar l'ordre. La segona, mostra l'experimentació en la seva obra pictòrica, a la feina de representació, amb personatges dislocats, ninots torbadors o gargots deformes, que suposen un debat entre realitat i ficció. La tercera sala aborda l'explosió d'indisciplina absoluta que va suposar la sèrie de teles cremades per la seva exposició al Grand Palais de París el 1974, quan comptava amb 80 anys d'edat. La quarta sala tracta una de les obsessions de Miró: desplaçar el gest creatiu des del món minoritari de l'art al carrer i al teatre. L'última sala al cas de la ceràmica i els cartells de Joan Miró, com les seves eines per portar la provocació que els seus signes generaven a les galeries o en els museus al centre de la vida pública. Joan Miró va viure l'agitació intel·lectual del París dels anys vint al costat dels poetes surrealistes, i en els anys quaranta va descobrir a Nova York l'estímul de l'expressionisme abstracte. Durant la Segona Guerra Mundial, va abandonar el seu exili a França i es va instal·lar a Palma de Mallorca, on va morir el 25 de desembre del 1983. Al llarg de la seva trajectòria, Joan Miró va fugir de l'academicisme, va buscar constantment una obra global i pura, no adscrita a cap moviment determinat. Contingut en les formes i en les manifestacions públiques, és a través del fet plàstic on Joan Miró va mostrar la seva rebel·lia i una gran sensibilitat pels esdeveniments polítics i socials que l'envolten. Aquest contrast de forces el va portar a crear un llenguatge únic i personalíssim que el situa com un dels artistes més influents del segle XX. A la imatge, vista de l'exposició.